El preu dels lloguers continua disparat i amb poques probabilitats que es pugui controlar. Gonzalo Bernardos, economista català, considera que darrere d'això s'hi amaguen tres motius de pes.
Durant la seva intervenció dissabte passat a 'La Sexta Xplica' va indicar que els temps han canviat. «Molta gent no s'adona que l'economia i el mercat de l'habitatge el 2023 no és el mateix que el 1990», va apuntar.
Els 3 motius pels quals es dispara el preu dels lloguers
Atribueix les variacions sobretot a la «globalització de la població». És a dir, explica que «si me'n vaig a Madrid, Barcelona, València o Màlaga, el nombre d'estrangers que hi havia era insignificant». Ara, el nombre de forans en aquestes ciutats és molt més alt.
Segons la seva opinió, es tracten de persones «amb un poder adquisitiu més gran que el de la població nacional». Així, quan arriben no tenen inconvenients a «acceptar pagar lloguers per 2.100 o 2.200 euros» a Madrid i Barcelona. A Màlaga arriben a abonar fins a «1.500 euros».
1. Adeu a la població nativa
Això provoca l'expulsió de la població nativa, que no els quedarà més remei que marxar. I és que solen trobar acomodament als «pitjors barris de la ciutat o cap a la perifèria». Ens trobaríem amb el primer contratemps que afecta el preu dels immobles a Espanya.
Gonzalo Bernardos defensa que és un problema que no és exclusiu d'Espanya, ja que «succeeix a totes les principals capitals del món». Va exposar que ell havia estat de vacances a Islàndia, un país amb tan sols 350.000 habitants. Doncs a la seva capital, a Reykjavík, també han de fer front a aquest inconvenient.
Ell ho defineix com a «globalització de la població». Alhora, apunta que hi ha «molts joves que tenen diners, per una bona feina o pels seus pares, i que experimenten viure fora del seu lloc habitual». Això dona com a resultat «importants fugides».
2. Escassetat d'obra nova
El segon problema que va exposar l'economista català va ser que al nostre país «no es construeixen nous habitatges». Per això, calcula que per evitar aquests preus tan elevats «necessitaríem un mínim de 250.000 habitatges a l'any».
Tot i això «no arribem a les 100.000 amb les lliures, i amb les protegides estaríem en 110.000». Tot això origina que el mercat de segona mà es «tensi» i els preus acabin pels núvols. A l'abast només d'uns quants afortunats.
3. Reparar a l'habitatge turístic
La tercera assignatura pendent d'Espanya en aquest sentit, segons Gonzalo Bernardos, fa referència a l'habitatge de vacances. «El problema d'aquest habitatge no és la seva existència, que respon a una necessitat», indica. Recalca que l'origen d'aquest conflicte recau en una «regió dolent de molts ajuntaments».
Molts municipis es mostren incapaços de controlar «la gran quantitat» d'aquest tipus de cases destinades al turisme a alguns barris. Així mateix, l'economista català afegeix que en aquests moments no es compleix la llei en matèria de lloguer.
I és que sosté que als propietaris els interessa més «l'arrendament de temporada». A més a més, Bernardos posa el focus sobre els professionals immobiliaris que «cobren per un servei» i que hauria de ser assumit pels propietaris.
Tot seguit, esgrimeix que aquests últims «no acceptaran pagar-lo per una senzilla raó. Perquè el propietari sap que sempre trobarà un llogater que ho pagui». La nova llei d'habitatge així ho recull, que sigui l'amo qui corri amb les despeses de l'agència.
Però això no és en molts casos, com han anat denunciant molts arrendataris. I és que denuncia l'«escàs coneixement del mercat immobiliari» per part de qui ha fet la llei.
El que queda clar és que així resultarà molt complicat contenir les pujades dels lloguers a Espanya. Sobretot si hi ha gent disposada a pagar aquestes quantitats tan altes i les cases turístiques no es regulen correctament.