El Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, en el marc del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS) reunit aquest dijous, han donat llum verda al 'Plan de respuesta temprana en un escenario de control de la pandemia por Covid-19', que ha incorporat respostes per escenaris específics, com el dels centres penitenciaris.
El document, presentat el passat dilluns pel ministre de Sanitat, Salvador Illa, pretén dotar el Sistema Nacional de Salut d'una major capacitat per prevenir i escurçar possibles increments de transmissió de la Covid-19, pel que s'ha acordat que sigui revisat quan sigui necessari. El document aprovat aquest dijous ha incorporat millores i concrecions tècniques, a proposta de les comunitats autònomes, de diferents ministeris i de la Ponència d'Alertes i Plans de Reparació i Resposta, dependent de la Comissió de Salut Pública, segons anuncia el ministeri.
Per una altra banda, s'han incorporat possibles respostes per escenaris específics, com el dels centres penitenciaris. «El cert és que l'impacte de la Covid-19 ha estat baix en els centres penitenciaris gràcies a una ràpida posada en marxa de les mesures d'aïllament precoç a l'inici de l'epidèmia -asseguren des del ministeri de Sanitat-. Però donades les circumstàncies especials d'aquests centres i el contacte estret de persones amb patologies cròniques, l'aparició d'un brot de coronavirus podria suposar un greu problema».
En aquest sentit, el Pla recomana seguir les actualitzacions de les recomanacions proposades per les autoritats sanitàries i els centres penitenciaris hauran de col·laborar en la recopilació, verificació i notificació de les dades per a poder planificar i intervenir de forma adequada. A més, es recomana l'adopció de sistemes de vigilància reforçats en aquests entorns i hauran de disposar de plans de contingència adaptats a les característiques específiques de cada centre.
Així, la detecció d'un cas en un centre penitenciari haurà de notificar-se a les autoritats sanitàries de forma immediata per adoptar les mesures oportunes, com són l'aïllament del cas i els seus contactes així com la indicació de quarantena del mòdul residencial. El pla estableix també que es realitzarà una recerca activa de casos i es valorarà la possibilitat de fer estudis de cribratge en la resta de residents i professionals si la situació ho requereix.
Pel que fa als col·lectius d'especial vulnerabilitat davant la Covid-19, com els immigrants que accedeixen de forma irregular a Espanya, el pla també planteja mesures específiques per al diagnòstic precoç d'aquestes persones. En línies generals, el pla estableix que el ministeri de Sanitat, juntament amb les altres comunitats autònomes, podran aprovar mesures coordinades de salut pública davant rebrots que afectin diverses regions.
Les mesures s'hauran de complir de manera obligada per part de les comunitats autònomes
Les mesures hauran de ser d'obligat compliment a les comunitats autònomes on s'estableixin perquè l'objectiu del pla, que consta de cinc capítols i cinc annexos, és reduir l'impacte de la pandèmia pel nou coronavirus mitjançant l'enfortiment d'intervencions «ràpides, oportunes i eficaces» i, al mateix temps, preparar les capacitats d'Espanya davant un increment de la transmissió que, arribat al cas, pugui derivar a una segona onada de transmissió.
Per una altra banda, el text estableix que les comunitats hauran de garantir una capacitat suficient de recursos humans als serveis de Salut Pública; disposar de plans de contingència, garantir el funcionament adequat d'un sistema d'informació per l'alerta precoç les 24 hores del dia durant els 365 dies l'any, assegurar la capacitat de laboratori davant el possible augment de la demanda diagnòstica, i identificar de forma precoç i buscar activament els casos.
En l'àmbit de l'atenció sanitària, el pla assenyala que les autonomies hauran d'activar els plans de contingència d'Atenció Primària i Hospitalària de forma adaptada a cada escenari; garantir capacitat suficient de recursos humans i d'equips de protecció individual, així com de disposar d'una capacitat suficient de llits. En aquest cas, entre 1,5 i 2 llits d'Unitats de Cures Intensives per cada 10.000 habitants i entre 37 i 49 llits per malalts aguts per cada 10.000 habitants.
Les comunitats autònomes també hauran de disposar de plans d'atenció a domicili; una estratègia amb circuits diferenciats d'atenció a pacients Covid-19 i no Covid-19, mecanismes per l'atenció específica i segura a pacients vulnerables i garantir els programes de vacunació. Finalment, entre altres coses, el document estableix com principals mesures no farmacològiques dirigides al control de la propagació del virus la higiene de mans, la higiene respiratòria, la distància interpersonal i la utilització de mascaretes.
Reserva estratègica nacional
El document també assenyala que les comunitats autònomes hauran de poder garantir una reserva estratègica de productes crítics que pugui cobrir les necessitats durant un període de 8 setmanes. En aquest sentit, la reserva nacional donarà cobertura al 25% del consum mitjà total declarat per les comunitats autònomes durant 2 mesos amb relació als equips de protecció individual i productes sanitaris.