Després que s'hagi aprovat al Congrés dels Diputats, des d'ara i fins a finals del mes de juliol, el projecte de llei de mesures contra el frau fiscal es tramitarà al Senat. Si la cambra alta no efectua modificacions sobre el text, quedarà automàticament aprovat, però en cas contrari, la llei tornarà al Congrés per a la seva aprovació definitiva. Sigui com sigui, el gruix de les propostes que inclou el projecte legal ja es coneixen. La voluntat de l'executiu espanyol és mitigar al màxim el frau fiscal i aprofitar al màxim qualsevol oportunitat, per mínima que sigui, per incrementar la recaptació impositiva a Espanya.
El projecte de llei preveu un desincentiu fiscal a les herències en vida
Un dels aspectes que contempla el nou projecte de llei, i que està en el focus de la polèmica des de fa algunes hores, és el càstig de l'executiu als pactes successoris, és a dir, als repartiments d'herència en vida. Durant molts anys, aquest mecanisme ha estat utilitzat per milers de famílies de comunitats com a Catalunya, Galícia o les illes Balears, on és plenament vigent. El seu atractiu és clar: és una alternativa a les herències i a les donacions i està gravat per l'impost de successions, però, en canvi, la persona que es desprèn dels béns no ha de declarar el guany en el seu IRPF.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
El canvi, que ja ha irritat milers d'espanyols, consisteix, precisament, a aplicar un desincentiu sobre aquests pactes successoris. A partir de l'entrada en vigor del projecte de llei que està tramitant ja al Senat, aquells que hagin adquirit un bé gràcies a la donació en vida, si el venen abans que mori el donant, hauran de pagar el mateix en IRPF que si ho hagués venut al mateix donant, i tributar pel guany que s'hagi produït en el valor del bé des de la seva adquisició; és a dir, per la plusvàlua que hauria correspost al donant.
Un mecanisme molt utilitzat per part de milers de famílies a Espanya: Tindrà caràcter retroactiu?
En els últims anys, els pactes successoris han sigut molt habituals en l'àmbit de la transmissió de béns a Espanya. I és que representava, doncs, una mena de 'mort' fiscal per al donant, que donava en vida el seu patrimoni als seus hereus, donat l'incentiu de la família a fer servir aquest mecanisme per veure beneficiada des del punt de vista de la fiscalitat. Hisenda veu amb suspicàcia aquesta via —encara que és perfectament legal—, i ha optat per introduir l'explicada modificació en el projecte de llei que està en curs.
Sobre la qüestió s'ha debatut molt profundament en les Corts Generals, però el govern espanyol ha pogut imposar el seu criteri. Així mateix, contra la modificació ha batallat especialment el diputat del PP per Pontevedra, Javier Bas, que en la Comissió d'Hisenda de fa uns dies reclamava una reflexió sobre la nova norma dels pactes successoris.
“Sorprende que el señor Sánchez, en su fantasía del año 2050, quiera dar una herencia a todos los jóvenes españoles para labrarse un futuro; y en la realidad de 2021 les niega esta oportunidad, por ejemplo, a los jóvenes gallegos”.
— Grupo Popular Congreso ?? (@GPPopular) May 25, 2021
?@javierbasco en la Comisión de Hacienda. pic.twitter.com/wvRwvHSvMc
Un dels 'quids' de la qüestió, més enllà del cop fiscal que representa, es troba en el possible caràcter retroactiu de la modificació. Molta atenció, perquè les famílies que hagin segellat pactes successoris durant l'any 2021, molt probablement es veuran afectades per aquesta modificació, de manera que si l'herència en vida s'ha produït més tard d'aquest 1 de gener, quedaran sotmesos a la nova norma encara que no tinguessin coneixement d'ella —perquè no existia en el moment de l'acord successori.
Però el canvi no concreta el període de temps afectat, de manera que no es descarta que també tingui efectes en les persones que van arribar a pactes successoris en els anys anteriors. Atesa la complexitat de la situació i el fet que afecti milers de famílies a Espanya, la nova norma possiblement portarà molta cua i, quan s'aprovi definitivament, podria acabar sent revisada pels tribunals.