Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Pedro Sánchez, en una roda de premsa a la Moncloa (18/05/2021)

El govern espanyol ho confirma: «La donem per acabada»

A les 13:00 hores s'ha emès un informe des del palau de la Moncloa

La missió d'evacuació de l'Afganistan es dona per acabada. Durant deu dies, s'ha dut a terme una operació militar sense precedents en la història d'Espanya. L'exèrcit ha tret del territori asiàtic al voltant de 2.000 persones.

Aquesta dura missió a l'Afganistan és a punt d'arribar a la seva fi

El pont aeri Kabul-Dubai ha aconseguit evacuar de l'emirat governat pels talibans a 1.900 col·laboradors afganesos, familiars i personal espanyol.

Fa unes hores, el Ministeri de Defensa ha emès un comunicat en què ha anunciat que els dos avions A400M procedents de Kabul, que eren els últims, ja han arribat a Dubai.

Faltaven quinze minuts per a les set del matí quan ha aterrat el primer vol. Vint minuts més tard, arribava el segon.

Segons el comunicat, 81 espanyols que encara romanien a l'Afganistan han viatjat en aquests avions. Aquests eren personal de l'ambaixada i militars de l'Exèrcit de Terra i de l'Aire.

Juntament amb ells, han volat 85 col·laboradors afganesos d'Espanya, Portugal i de l'OTAN i quatre militars del país lusità.

Està previst que a les cinc de la tarda aquests dos últims vols aterrin a la base de Torrejón de Ardoz. De moment, es desconeix el futur dels afganesos que seran acollits en aquest lloc.

D'aquesta manera, Espanya, igual que altres països europeus, avui divendres dona per conclosa l'operació.

Des de l'inici d'aquest operatiu d'evacuació, en total s'han produït disset rotacions de l'A400M (Dubai-Kabul-Dubai) i deu vols d'Air Europa (Dubai-Torrejón). I a aquests hi cal sumar un vol de 400M (Dubai-Torrejón).

«Ha sigut una missió molt demandant i canviant en l'operativitat. Hem rebut ordres d'última hora per poder aterrar a Kabul. Sempre 'in extremis', contra rellotge», ha explicat una font militar a 'ABC'.

L'explosió als voltants de l'aeroport de Kabul va sembrar el pànic. Ràpidament, l'Estat Major de la Defensa va informar que no hi havia militars espanyols involucrats en aquest tràgic succés. D'aquesta manera, transmetia tranquil·litat a les famílies dels participants en aquest operatiu d'evacuació.

«No s'han produït danys personals ni materials entre el contingent que Espanya té desplegat en aquest aeroport per a l'evacuació dels col·laboradors afganesos i les seves famílies», es va subratllar.

El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions va xifrar ahir en 1.584 les persones ateses al camp de refugiats de la base de Torrejón. 1.268 són col·laboradors afganesos i familiars d'Espanya, 185 de la Unió Europea i 131 d'Estats Units.

Un total de 759 persones han estat derivades a comunitats autònomes. Castella i Lleó i Catalunya n'han acollit 121 cada una, Madrid n'ha rebut 68 i el País Basc, 60.

Entre els col·laboradors de l'Afganistan els perfils són molt variats. La majoria han treballat com a traductors, en activitats més rudimentàries a l'ambaixada i a les bases espanyoles. Entre ells també hi ha periodistes, que per la seva condició, podrien ser objectiu del govern talibà.

«L'objectiu del Sistema d'Acollida és ajudar els sol·licitants d'asil i a les seves famílies a integrar-se i construir una nova vida a Espanya», assenyalen des del ministeri competent.

«Durant el període de participació en el programa se'ls acompanya i dona suport perquè adquireixin les habilitats necessàries per a ser el més independents possible», afegeixen.

«Aquestes famílies afganeses estan sent acollides en un dispositiu temporal perquè puguin dur a terme tots els tràmits necessaris, com pot ser la formalització de la sol·licitud de protecció internacional», expliquen també.

Una operació de gairebé deu anys al país asiàtic

L'ambaixador Gabriel Ferrán ha estat l'encarregat tancar aquesta missió, que ha durat 7.152 dies. Va ser el 26 de gener de 2002 quan el primer avió militar espanyol va aterrar a Kabul.

El seu objectiu era lluitar a la guerra contra els talibans i Al-Qaeda després dels atemptats de l'11-S a Nova York i a Washington.

Espanya va perdre més d'un centenar de vides i al voltant de 4.126 milions d'euros entre el cost del desplegament militar a l'Afganistan i l'ajuda destinada per l'AECID.

Les bases espanyoles d'ús compartit de Rota, a Cadis, i Morón de la Frontera, a Sevilla, encara no han rebut col·laboradors afganesos d'Estats Units. No obstant això, allà tot està preparat per a acollir una última onada de persones en les últimes hores d'evacuació des de Kabul.