Una de les mesures més polèmiques del govern de Pedro Sánchez sobre la reforma de les pensions es paralitza. Finalment, sembla que l'últim esborrany redactat no inclou la mesura d'allargar de 25 a 35 anys de vida laboral el període de càlcul de la pensió de jubilació.
Així s'ha sabut després que Espanya ja hagi enviat aquest esborrany a Brussel·les ─que ha de complir amb les seves exigències─, amb els seus plans per a la nova reforma de les pensions. Així doncs, sembla que el govern central ha decidit fer un pas enrere amb aquesta mesura en concret. Tot i això, podria tractar-se d'una decisió temporal, ja que encara no s'ha dit res oficialment al respecte.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja va explicar ahir que aquest esborrany enviat a Europa «no inclou cap mena d'alteració respecte al que actualment existeix». Això suposa que es manté per tant el càlcul de la pensió de cada ciutadà basant-se en el que hagi cotitzat en els últims 25 anys de vida laboral.
La veritat, com diem, és que no se sap si es tracta d'una decisió definitiva o no, ja que el text que rebrà ara Brussel·les és només un esborrany d'aquesta nova reforma, que encara podria modificar-se més endavant. Tot i això, que s'hagi eliminat en aquest moment, ja és significatiu.
Cal tenir en compte que aquest punt de la reforma era un dels que ocasionaven polèmica, ja que els sindicats ja se n'havien queixat el mateix, així com Unides Podem. El partit havia manifestat la seva oposició a aquest punt de la reforma, ja que ho consideren, segons han dit, un pas enrere en el tema de les pensions. A més, al·legaven que a la pràctica, pujar a 35 aquests anys que es tindrien en compte, acabaria suposant per a moltes persones una baixada en la quantitat de la seva pensió final.
Concretament, el que passa si aquest còmput s'allarga dels 25 als 35 anys és molt simple. En lloc de comptar només els últims 25 anys de la vida laboral d'una persona per calcular la pensió que ha de rebre, comptarien 10 anys més, anteriors a aquests 25. Es tractaria, en principi, d'alguna cosa perjudicial per als pensionistes, ja que, per norma general, els salaris més propers a l'inici de la vida laboral solen ser més baixos que els últims salaris.
El govern de Pedro Sánchez defensava fins ara que es tractava d'una mesura que havia d'aplicar tant sí com no, ja que es tracta d'una exigència de Brussel·les per aconseguir les ajudes econòmiques que s'estan donant. Europa ha acceptat ajudar Espanya en la recuperació econòmica, però demanen supervisar com s'utilitzaven aquests fons. És per aquest motiu que sembla també que el moviment d'eliminar aquest punt de la reforma en l'actual esborrany sembla estrany si es tracta d'alguna cosa que Brussel·les exigeix.
Com ja s'ha anat dient en els últims anys, el sistema de pensions a Espanya està en seriosos problemes, en gran part per l'envelliment de la població al país. Cada vegada hi ha més persones a qui pagar pensions, però menys joves que treballen.
Tampoc ajuda la mala situació econòmica d'Espanya en els últims anys. I molt menys del que s'hagi pogut agreujar aquesta situació amb la crisi de la Covid-19, que, com s'ha dit ja, no és únicament una crisi sanitària, sinó que derivarà en una econòmica amb el pas el temps.