El govern central s'encamina cap al seu any i mig d'existència amb molts reptes d'enorme calat sobre la taula. Des de la derogació parcial de la reforma laboral del PP a l'execució del pla de vacunació; des de la reformulació del sistema de pensions a l'arribada dels fons de recuperació des de Brussel·les: són molts els temes que l'Executiu liderat per Pedro Sánchez ha d'afrontar en els pròxims mesos i molts d'ells són, sens dubte, absolutament determinants per al futur del nostre país. Entre aquestes qüestions de gran importància també està l'adequació del marc fiscal. Parlant clar: les possibles pujades i baixades d'impostos.
La veritat és que la coincidència i el molt que està en joc aquest dimarts, 4 de maig, en les eleccions a la Comunitat de Madrid fan que durant els últims dies tota l'atenció s'hagi posat en el que ocorri en la Comunitat. La voluntat del govern espanyol és passar a un segon pla i deixar els grans anuncis per a més enllà del dia 5 de maig, a fi i efecte de no ficar la pota i acabar amb les poques opcions que l'esquerra pugui sumar a la regió. Però així i tot, l'Executiu ha estat notícia en els últims dies per la filtració d'una possible pujada d'impostos que, hores més tard, han volgut matisar.
Un increment indirecte dels impostos, però amb repercussions sobre 4,2 milions d'espanyols
Anem a pams. Divendres passat, el govern d'Espanya lliurava a la Unió Europea el pla de recuperació, pel qual el nostre país rebrà fons procedents d'Europa per valor de 140.000 milions d'euros fins a l'exercici 2026. En el text, i en concret en el seu apartat corresponent a les polítiques de gènere, el govern havia inclòs un paràgraf molt clar: «S'inclou la gradual desaparició de la reducció per tributació conjunta mitjançant l'establiment d'un règim transitori, pel fet que genera un desincentiu a la participació laboral del segon perceptor de renda (principalment dones)».
És a dir, el govern anunciava l'eliminació de la tributació conjunta de la declaració de la Renda, una bonificació que segons dades d'Hisenda beneficia avui dia al 18,5% dels contribuents. És, doncs, una mesura que implica una pujada indirecta d'impostos: les famílies que habitualment s'acullen a aquesta mesura no podrien fer-ho i, per consegüent, haurien de pagar més per la seva declaració de la Renda. Amb la declaració per a la tributació conjunta, es redueix la base imposable per a aquells que prefereixin tributar de manera conjunta, per totes les rendes de la unitat familiar.
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) calcula que, amb el canvi anunciat en el Pla de Recuperació, el govern recuperaria l'ingrés de 2.393 milions d'euros. D'aquesta manera, mitjançant les clàusules incloses en el text enviat a Brussel·les, l'Executiu estava anunciant de forma vetllada una pujada d'impostos a un número molt significatiu d'espanyols: 4,2 milions de persones i 2,1 milions de famílies comptarien amb una repercussió econòmica directa a causa de l'eliminació de la tributació conjunta.
La decisió ha causat, durant el cap de setmana, una forta polèmica. A tall d'exemple, la portaveu del PP en el Congrés dels Diputats, Cuca Gamarra, va ser contundent a Twitter: «Sánchez asfixia una altra vegada a classes mitjanes i famílies. Socialistes i comunistes continuaran gastant i la resta pagant. Així suportem els espanyols amb el nostre sou les nòmines del seu macro-govern i assessors».
El govern matisa: La mesura no es posarà en marxa «tal qual»
Però l'Executiu ha volgut avortar la polèmica, i més en plenes vespres de les eleccions madrilenyes. Des del govern s'han afanyat a matisar la proposta, que Pla de Recuperació en mà és molt clara i no deixa lloc a dubtes. Segons ha avançat 'El País' aquest dilluns, 3 de maig, la mesura no es posarà en marxa tal com ve reflectida en el document enviat a Brussel·les, per la qual cosa pocs dies després de presentar-lo, el govern es veu obligat ja a matisar el seu contingut. Ara bé, això no significa que l'Executiu renunciï a aplicar la mesura. Tot el contrari.
L'única cosa que ha fet el govern és 'apagar el foc' i desmentir la imminència de l'aplicació d'aquesta mesura: asseguren que, abans, esperaran les recomanacions de l'Airef i el dictamen dels experts en la reforma fiscal, que ha d'estar llest parcialment a la tardor i definitivament el febrer de 2022. Amb aquestes paraules, el govern de Sánchez posa el fre a la polèmica per una mesura que té al cap i que s'aplicarà durant els pròxims mesos. Sembla clar, encara que s'hagin produït matisos preelectorals, que la tributació conjunta té els dies comptats a Espanya.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]