El govern espanyol es prepara per a una onada d'acomiadaments sense precedents després de l'estiu. Serà a l'agost quan finalitzi la prohibició d'acomiadar treballadors durant sis mesos per a les empreses que s'han acollit a un ERTO durant la tercera onada de la pandèmia. Per aquest motiu, l'executiu de Pedro Sánchez ja treballa per poder gestionar la crua realitat que pot viure el món laboral una vegada finalitzi la campanya estival.
Els efectes de la tercera onada en l'ocupació: més de 4 milions d'aturats al febrer
Les dades d'atur de febrer ja fan presagiar l'arribada d'un estiu complicat. La tercera onada ha començat a materialitzar-se en més destrucció d'ocupació, ja que les restriccions han obligat a tancar certs sectors crucials en l'economia. Durant el mes de febrer, Espanya ha tornat a superar els quatre milions d'aturats registrats a les oficines d'ocupació.
Les dades de la Seguretat Social ja han posat de manifest la teoria d'un estiu complicat. I és que un nombre important d'empreses que es van acollir a un ERTO durant la primera onada i van recuperar als seus treballadors a l'estiu, han optat per acomiadar una part de la plantilla després de vèncer el compromís de manteniment de l'ocupació de sis mesos imposat pel govern espanyol.
Es tracta dels sectors més castigats per les restriccions sanitàries, com el comerç, l'hostaleria i l'oci, que en els mesos de gener i febrer d'aquest any acumulen entre els tres més de 140.000 baixes. A més, en aquest mateix període de temps, els treballadors en ERTO s'han incrementat de 740.000 a 900.000 a febrer, un 20% més, mentre que al gener s'ha registrat un augment del 5%.
El Govern preveu una forta destrucció de l'ocupació després de l'estiu
Tot i aquesta realitat, el govern espanyol preveu que «el pitjor està per arribar», segons informen fonts properes de l'executiu a 'El Confidencial Digital', ja que la majoria de les empreses han presentat un ERTO darrere l'altre, prorrogant la salvaguarda d'ocupació dels afectats durant sis mesos. L'estiu coincidirà amb el venciment de les limitacions que aquestes empreses tenen per poder reajustar les seves plantilles mitjançant una altra eina de regulació d'ocupació, l'ERO, que permetria a les empreses en mala situació econòmica suspendre, reduir la jornada o acomiadar un percentatge determinat de la plantilla.
«Això de febrer és només el principi. El risc que es generi un efecte de destrucció d'ocupació en cadena és real», alerten fonts de la cúpula econòmica de l'executiu a 'ECD'. L'allau d'ERO que s'espera per a després de l'estiu podria tornar a posar en escac el Servei d'Ocupació Públic Estatal (SEPE), que es troba desbordat des de l'esclat de la crisi sanitària.
La decisió de Govern per evitar el nou col·lapse de l'SEPE
A Espanya, els serveis públics d'ocupació compten amb al voltant de 8.600 treballadors, que des de l'esclat de la pandèmia han hagut de tramitar més de 3,5 milions d'ERTE, segons xifres del Ministeri de Treball. El Govern és conscient que aquesta plantilla és insuficient per garantir una atenció adequada a la ciutadania, de manera que ha pres la decisió de prorrogar els 1.500 treballadors interins que actualment formen part de la plantilla i reforçar-la amb nous efectius. En total, el SEPE incorporarà a 1.000 nous treballadors per enfrontar les terribles conseqüències econòmiques d'una pandèmia que fa més d'un any que és entre nosaltres.