El govern i els agents socials no han aconseguit tancar un acord sobre la pròrroga dels expedients de regulació temporal d'ocupació en la reunió que han celebrat des de les 16.30 hores d’aquest dimecres fins a passades les 22.00 hores. Per això, continuaran negociant avui dijous, a partir de les 11.00 hores.
El Ministeri de Treball, els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i Cepyme han reprès les negociacions per a estendre els ERTO més enllà del 30 de setembre després d'uns dies d'aturada en els quals es van centrar en tancar l'acord de treball a distància.
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, va assegurar que les parts «no pararan» fins a aconseguir un acord que prorrogui els ERTO, i es va mostrar «esperançada i convençuda» que aquest pacte s'aconseguirà. En tot cas, Díaz va enviar un «missatge de confiança» que els ERTE tindran continuïtat a partir d'octubre, encara que va reconèixer que el mecanisme que es va idear per als anomenats 'ERTE de rebrot' «pot no servir» per a situacions com la que s'està vivint a Madrid.
Així, doncs, els negociadors estan fent algun canvi als ERTO de rebrot per a adaptar-los a la situació actual i, segons la ministra, aquests no tindran termini, atès que es desconeix quan acabarà la pandèmia. Per a altres mesures, seran els agents socials els que determinin la vigència, segons Díaz.
La ministra ha explicat que s'adoptarà una «fórmula de protecció diferencial», i no ha ocultat que això «complicarà» l'acord, ja que es tracta d'estendre la protecció dels ERTO a la cadena de valor de les activitats afectades.
En concret, les exoneracions de quotes i la 'sectorialització' dels ERTO són ara mateix els principals esculls per a arribar a un acord en la negociació.
En aquest sentit, el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, s'ha mostrat optimista i absolutament convençut» que el govern haurà de fer «concessions» en la seva idea de 'sectorialitzar' els ERTO si vol arribar a un acord amb els agents socials.
En declaracions al canal 24 hores de TVE, Álvarez ha assenyalat aquest dimecres que, igual que els sindicats han hagut de cedir en algunes qüestions per a tirar endavant la llei del treball a distància, l'Executiu també ho haurà de fer amb els ERTO.
El líder sindical creu que és molt difícil fer aquesta diferenciació, perquè molts sectors estan vinculats amb uns altres, i ha precisat que si no és possible que els ERTO abastin a tots els sectors econòmics, es deixi una «porta oberta» o un «punt d'enganxament» per la via de l'autorització administrativa perquè empreses d'altres activitats econòmiques puguin acollir-s’hi.
En aquesta línia, el secretari general de CCOO, Unai Sord, ha qualificat de «despropòsit» la idea de 'sectorialitzar' els ERTO a partir del 30 de setembre i de continuar exonerant a les empreses per reincorporar a treballadors en lloc de centrar «aquest esforç financer» en els qui es queden en el ERTO.
A més, Sord ha reconegut que aquestes dues mesures són un «escull» en la negociació per a la pòrroga, però encara així s'ha mostrat optimista i creu que la negociació es reconduirà «al llarg d'aquesta setmana».
També ha insistit en el fet que és un «despropòsit» que es vulgui «perdonar» a les empreses una major cotització pels treballadors que s'han reincorporat a l'activitat que pels quals es queden en el ERTO. L'argument del govern és que això fomenta que les empreses retornin a l'activitat a les seves plantilles, una visió que Sord no comparteix.
Exoneracions de més del 80% en alguns casos
El govern va oferir la setmana passada exoneracions en les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social «bastantes altes», superiors al 80%, per als ERTO de determinats sectors, els més afectats per la pandèmia, així com per a les empreses vinculades a aquests, sempre que demostrin una important caiguda de la seva facturació.
Sindicats i patronal estan en contra d'enfocar els ERTO només cap a determinats sectors i d'exonerar en major mesura les reincorporacions de treballadors que surtin de l’ERTO en lloc de centrar-les en els que es queden.