El govern de Reus va engegar el mandat amb una llista de projectes urbanístics que considerava claus per al futur de la ciutat. Després d'un any ja s'han pogut veure els primers moviments en alguns casos, i els passos que quedaven pendents en el cas de compromisos heretats del mandat anterior, mostrant la prioritat de JxC, ERC i Ara Reus.
L'impacte de la Covid-19 ja ha provocat algun endarreriment per la suspensió de terminis, i des del govern local també s'ha admès que hi haurà alguns d'aquests compromisos que no es completaran segons s'havia anunciat, però dels quals sí que se'n vol redactar almenys el projecte.
Durant el balanç d'aquest primer any de mandat, Carles Pellicer, alcalde de Reus, assegurava que «d'allò que no puguem fer, en farem el projecte perquè es pugui executar». Afegia també que «l'important en una inversió d'aquestes característiques és que tinguis el projecte, que tinguis els diners i que comencis les obres; que les obres s'acabin aquest mandat o s'acabin el mandat següent no ens ha d'importar, l'important és que avanci».
L'entorn del Mercat del Carrilet
La zona sud del barri del Carrilet, incloent-hi el Mercat i l'estació d'autobusos, ha de quedar connectada amb Mas Iglesias per mitjà d'un gran projecte de reforma del qual no se'n coneixen detalls. En el cas de l'equipament comercial en concret, Pellicer explicava la setmana passada que «no és un tema nou, ja fa molts anys que diem que és una centralitat important d'entrada a la ciutat, tenim un mercat que s'ha fet vell i tenim dificultat per posar-hi paradistes».
«Junt amb l'estació d'autobusos ha de ser una zona d'entrada potent», assegurava l'alcalde. «S'ha de fer una remodelació diferent d'aquell espai, no tot el que hi ha s'ha de mantenir sempre; no vol dir que no hi hagi d'haver un mercat, vol dir que s'ha de fer un mercat nou, i ara s'ha de ser valent, assumint que hi hagi crítiques, però crec que la ciutadania ho agrairà», afegia.
La vicealcaldessa, Noemí Llauradó, sentenciava que «la decisió de tancar el mercat atès que no hi ha l'operador necessari és irreversible». Matisava, però, que «el que està clar és que el mercat ara mateix no pot continuar, i això no vol dir que si descartes el mercat tal com l'entenem, no estiguis oblidant la possibilitat d'oferir una altra mena de comerç de proximitat i de barri».
El barri del Carme ha d'acollir el desdoblament del CAP Sant Pere
Una mica més amunt, al barri del Carme, també s'hi hauria de veure un canvi important els pròxims anys. S'han enderrocat alguns edificis i s'ha habilitat una zona blava provisional mentre no s'executa el que s'hi ha previst. «És provisional perquè estem a l'espera de l'execució de diferents projectes tant d'equipaments com d'habitatge protegit tant de la Generalitat com de l'Ajuntament», explicava Pellicer.
«Estem treballant perquè en aquella zona hi hagi habitatge i la ubicació del projecte del desdoblament del CAP Sant Pere,
en aquest moment s'està fent el projecte, s'està negociant amb el Govern de Catalunya», afegia. Pel que fa a l'habitatge, sobre la taula hi havia la possibilitat que els solars municipals els poguessin acabar explotant promotors privats a canvi de cedir una part dels immobles a la gestió pública.
L'antiga Hispània hauria d'acollir habitatge, aparcament i oficines
Un altre projecte anunciat pel govern però que encara no ha començat a caminar és el de l'antiga Hispània. La idea que ha de substituir l'aparcament de zona blava de la Riera d'Aragó, segons declarava la setmana passada Pellicer, «comporta aparcament soterrani de tres plantes, habitatge públic, habitatge privat i equipament públic, aviat s'aprovarà el Pla de Millora Urbana previ a l'inici del projecte».
Afirmava que «s'han assentat les bases perquè es pugui engegar aquest mandat», i afegia que «estem treballant amb bon ritme, serà un canvi important a la ciutat, amb un edifici modern, amb habitatge, amb oficines municipals i aparcament. Deixarem de veure aquella estesa de cotxes, que està en un espai municipal desaprofitat en alçada».
El Centre Social El Roser vol ser un punt de referència en atenció social
Un dels projectes que ja es va engegar l'anterior mandat és el Centre Social El Roser. Va patir un endarreriment quan el concurs públic per redactar-lo va quedar desert; posteriorment es va tornar a licitar planificant les dues primeres fases en una de sola. Actualment, segons detallava l'alcalde, «les obres estan en marxa amb un pressupost d'1,8 milions d'euros».
«És un equipament de referència únic al país que donarà un impuls a les polítiques socials, amb programes de gestió alimentària, d'allotjament per a persones en situació de vulnerabilitat...», explicava. «Hem de tenir un espai perquè aquelles persones que tenen un problema hi puguin anar a menjar o a dormir».
Dos nous Centres Cívics per cobrir zones on no n'hi ha
L'equip actual ha exposat que planifica l'urbanisme de la ciutat a partir de noves centralitats. Es tracta de zones que no siguin específicament al centre de Reus, però que sí que siguin el centre d'activitat econòmica, social i cultural per algun o diversos barris.
Amb aquesta filosofia s'han previst dos nous Centres Cívics, el Gregal, que s'ha d'ubicar on ara hi ha una nau municipal al començament del carrer de Castellvell, i el Garbí, que ha d'anar al parc de Claudi Tricaz, a la zona de l'antic Velòdrom. Noemí Llauradó hi va fer referència a la conferència de la setmana passada.
En relació amb el primer, exposava, «ja estem treballant en la licitació del projecte bàsic i executiu». Pel que fa al Garbí, admetia, «no està tan avançat però també el tenim al cap».
La mobilitat urbana i els grans canvis previstos
El projecte de vianalització del raval de Santa Anna hauria de ser només el primer de diversos canvis en matèria de mobilitat a la ciutat. Segons Llauradó, el govern preveu «donar un impuls important al Pla de la Bicicleta o la revisió del Pla de Mobilitat Urbana a través d'una comissió de recent creació».
En el cas del Pla de la Bicicleta, assegurava, «sabem quins carrils bici volem i també sabem que hi hem d'abocar recursos». En relació amb la nova comissió, anomenada de Mobilitat Sostenible aclaria que s'ha de constituir aquesta setmana i «una de les funcions que tindrà serà, precisament, revisar el Pla de Mobilitat Urbana i impulsar el Pla de la Bicicleta».
De la producció d'energia a la seva possible comercialització
Una de les promeses electorals més mediàtiques va ser la de crear una empresa municipal elèctrica. Aquest projecte, segons va detallar Daniel Rubio, portaveu d'Ara Reus, la setmana passada, és «un dels projectes més importants del mandat». Ja es va anunciar un increment en el pressupost planificat per a fer inversions en matèria de plaques solars, que ha de suposar un primer pas en aquest sentit.
Aquestes plaques, previstes d'instal·lar a les escoles de Reus, haurien de ser una realitat enguany o, almenys, la seva licitació. Rubio detallava que «Ara mateix en tenim cinc i l'energia la venem, però la nova llei ens permet gaudir d'energia en autoconsum; no descartem illes energètiques al nostre municipi, no només en sol residencial, sinó també industrial».
Afegia, a més, que s'ha encarregat un estudi «que aviat veurà la llum pública» que ha de servir per aclarir si l'Ajuntament de Reus pot arribar a comercialitzar aquesta energia. La instal·lació de les plaques fotovoltaiques, explicava, «ha d'acabar desenvolupant el Reus Energia, una nova societat municipal».