Les recents detencions per part de la Guàrdia Civil a membres dels CDR de caràcter independentista han generat molt revolt en la societat catalana, una situació que generat la proposta de mesures com la resolució que dijous es va votar al Parlament demanant la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya. Una qüestió que no va agradar a la meitat de l'hemicicle i tampoc al cos policial.
David Hernández, agent de la Guàrdia Civil i president de Politeia, l'associació que agrupa a agents dels tres cossos policials que tenen competència a Catalunya, ha lamentat el malestar que hi ha dins la benemèrita pel poc valor que es dona als seus efectius en territori català, segons 'Crónica Global'.
Compara Catalunya amb el País Basc
Alguns sectors s'han pronunciat, i el mateix president ha assegurat que la votació d'ahir no és més que un dels molts menyspreus del Govern cap a la benemèrita. «Ni en el País Basc en el pitjor moment del govern basc va atacar així a la Guàrdia Civil amb un pronunciament d'aquestes característiques», assegura Hernández, qui es mostra en complet desacord amb el Govern de la Generalitat.
Hernández considera que la resolució d'ahir «és una vergonya» perquè creu que trenca «la separació de poders» i posa en dubte la fiabilitat de la neutralitat dels Mossos d'Esquadra, una qüestió que, a l'altra cara de la moneda, també han posat en dubte diversos polítics vers els esdeveniments protagonitzats per la Guàrdia Civil aquests dies.
El de la benemèrita assegura que l'independentisme, al qual acusa de tots els problemes del cos policial a Catalunya, no poden carregar contra la Guàrdia Civil al «tractar-se d'una investigació, perquè fer-ho significa que es prioritza a ideologia d'uns polítics que haurien de respectar les actuacions que dicta un jutge».
El Parlament demana la retirada de la Guàrdia Civil
Aquest dijous, el Parlament va aprovar la proposta de JxCat i ERC que reclama la retirada dels efectius de la Guàrdia Civil de Catalunya, «donat que s'han mostrat obertament com una policia de caràcter política centrada a perseguir determinats col·lectius polítics i socials».
La iniciativa parlamentària, aprovada amb els vots de JxCat, ERC i la CUP i els contraris de Cs, PSC-Units i PPC, i l'abstenció de CatECP, aposta perquè la cambra demani la dimissió «immediata» de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, per ser «manifestament incapaç de garantir els drets fonamentals de la ciutadania», després de les actuacions del dilluns.
Plantada a Interior
El mateix dia que s'aprovava la resolució, Miquel Buch va confirmar l'ajornament de la reunió de la Comissió Mixta de Seguretat entre l'Estat i la Generalitat. L'acte havia de congregar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb la cúpula dels Mossos d'Esquadra amb el clar objectiu de coordinar els operatius en vigília del segon aniversari del referèndum de l'1-O. No obstant això, es va acabar anul·lant després que la conselleria d'Interior optés per abstenir-se al·legant «motius d'agenda».
Una decisió deliberada que s'emmarca dins el panorama crític de les tensions entre el Govern català i l'executiu de Sánchez, que s'ha vist accentuat per la detenció —ara presó incondicional— dels set membres dels CDR per delictes de terrorisme, estralls i tinença d'explosius. La suspensió de la cimera es va produir tan sols un dia després que el president de la Generalitat, Quim Torra, critiqués la hipotètica vinculació entre l'independentisme i la violència per part de la política estatal.