El nen s'ha fet gran i fa criaturades. És un procés natural: les gracietes del principi ja no fan tanta gràcia i ara han passat a ser marranades. Salvant les distàncies, l'independentisme passa per aquesta fase. Una fase natural, sí, però que taca un passat en el que es va creure realment que sí que se'n podria treure quelcom de profit.
L'última prova n'és la polèmica Rufián. Obrint foc sense cap mena de discreció contra Puigdemont, el de Santa Coloma deixava entreveure que potser hi ha quelcom més que un simple sisme entre ERC i Junts.
«Són senyorets que passejaven per Europa amb la gent equivocada perquè així durant una estona es creien James Bond». Pim, pam, pum. Com si es tractés d'un Western, Rufián disparava a tort i a dret contra l'entorn de Puigdemont. I ho feia d'una manera inèdita, ja que mai abans s'havia atrevit a criticar tan obertament la figura de l'expresident.
«No ens representen», insistia Rufián mentre deia: «I m'estic contenint. Perquè és d'una frivolitat terrible. Simplement per fer-se una 'selfie' en segons quins despatxos. Ells i elles han de donar explicacions».
ERC i Junts: la crònica d'una mort (conjunta) anunciada
La mala maror és evident. De fet, aquesta ja es feia palesa molt abans que Rufián disparés contra Puigdemont. Sense anar més lluny, el vincle Moscou és quelcom que ERC ja criticava des de feia temps.
Oriol Junqueras, president d'Esquerra i líder gairebé espiritual de la formació, ja havia assenyalat el setembre passat, després d'una publicació al The New York Times, que establir relacions amb Rússia va ser un «error molt rellevant».
Rufián, mesos després, també va criticar-ho. Però va fer-ho al modus Rufián i recordant aquell de les 155 monedes de plata. Declaració que, per cert, ja va representar un sisme el 2017. Passarà el mateix ara? Aquesta és la qüestió.
Rufián recula
Estava escrit. «És impossible ser més miserable», deia Jordi Sànchez, mentre que Puigneró titllava les seves paraules d'«intolerables». Rufián havia obert un sisme entre l'independentisme i era evident, per tant, que l'instessin a recular.
Quelcom que, com no podia ser d'altra manera, ha ocorregut. Rufián ha demanat aquest dimecres «disculpes» per si la «contundència» que va utilitzar a l'hora d'abordar els suposats contactes entre l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont i el Kremlin «va molestar segons qui».
«Crec que ens estem jugant la credibilitat de tot el moviment independentista. El nostre alineament, el nostre suport i la nostra política internacional ha de ser sempre amb democràcies occidentals, i de cap manera ens han de vincular amb el Kremlin, i menys ara», insistia.
De moment, hi ha bandera blanca. Però, espòiler, la treva durarà poc. Agafin crispetes.