Novetats importants en el tribut de la plusvàlua municipal a Espanya. El Ministeri d'Hisenda ha proposat un canvi en la manera de calcular aquest impost, que va ser declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, cosa que va fer preocupar els municipis, grans benefactors d'aquesta plusvàlua. La mateixa ministra, María Jesús Montero, va anunciar al Congrés Regional del PSOE andalús, celebrat a Torremolinos, que aquesta setmana duria la modificació al Consell de Ministres.
D'aquesta manera, Montero confirmava l'aprovació del decret llei sobre els articles referents a la plusvàlua municipal, un tribut aplicat pels ajuntaments per gravar el benefici d'una persona quan ven, dóna o hereta un habitatge segons el valor de l'immoble quan el va adquirir. L'objectiu és protegir aquest impost de la decisió del Tribunal Constitucional, que el va declarar nul i va rebutjar-ne l'aplicació per la manera com es calculava.
[tweet]1457032110942920704[/tweet]
Les dues opcions que tenen els contribuents
Ara, el Govern oferirà dues opcions als contribuents per calcular aquest tribut. Cadascú podrà escollir la més beneficiosa segons el seu criteri, i els ajuntaments tindran l'opció de quedar-se amb fins a un 15 per cent del valor cadastral del sòl. La primera possibilitat serà calcular la taxa usant el valor cadastral al moment del traspàs amb uns nous coeficients d'Hisenda, i la segona, comptar l'impost segons la diferència entre el valor de compra i venda.
Anteriorment, la plusvàlua municipal es generava multiplicant el valor cadastral del sòl pel nombre d'anys en propietat, al qual s'aplicava un coeficient anual respecte dels anys que no solia arribar al 3,5%. Així es creava l'impost, un sistema que la Justícia va declarar inconstitucional.
Amb ell, els municipis espanyols recapten més de 2.500 milions d'euros, que representen un percentatge de fins a més del 5% de molts pressupostos municipals. Per exemple, Madrid guanya més de 500 milions amb la plusvàlua municipal, mentre que Barcelona arriba als 157 milions d'euros. A Torrevieja, a Alacant, o a Villaviciosa d'Odón, a Madrid, la plusvàlua és més d'un quart dels ingressos tributaris anuals.
Un buit legal «innecessari i desequilibrat»
Un vot particular de la sentència creu que s'hauria d'haver donat un termini a Hisenda per iniciar una altra alternativa. Aquest assegurava que «provoca un buit normatiu innecessari i desequilibrat que beneficiarà els que, tot i haver obtingut importants plusvàlues, no es veuran obligats a pagar l'impost». Amb tot, Hisenda vol corregir la situació per ajudar el contribuent i els municipis.
D'altra banda, la sentència ha generat una altra polèmica en acabar amb la reclamació de la devolució de l'impost, que s'hauria efectuat en cas de no haver-se impugnat amb data prèvia a la de la sentència. Les associacions de consumidors ja avisen amb possibles recursos el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ja que consideren lesiva aquesta limitació a reclamar per un concepte que ha estat sentenciat com a inconstitucional.
Sobre aquest assumpte, alguns recorden una sentència del TJUE del 2016, que va avalar la retroactivitat total de les clàusules sòl als contractes hipotecaris i va rectificar el Tribunal Suprem, que les havia limitat a un temps concret.