Cada cop queden menys dies per les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran el pròxim 26 de maig, on Carles Puigdemont podria aconseguir un escó. Tanmateix, la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) està redactant un informe sobre unes presumptes irregularitats que l’expresident va cometre entre els anys 2011 i 2016, quan era alcalde de Girona, amb el qual demanarà a Bèlgica la seva extradició.
Puigdemont podria ser entregat a Espanya per malversació
Uns delictes de prevaricació i malversació de cabals públics que provindrien d’haver destinat part dels diners de la concessió municipal del subministrament d’aigua a la compra d’un fons d’art valorat en 3,9 milions d’euros, segons avança ‘el Confidencial’. Dos delictes que a Bèlgica també són punibles, per tant, podria haver d’entregar Carles Puigdemont a Espanya.
Aquestes diligències han estat dutes a terme a partir de l’ordre del Jutjat d’Instrucció número 2 de Girona, a petició de la Fiscalia Anticorrupció. En cas de confirmar-se les irregularitats en els comptes, la jutgessa que porta el cas podria demanar l’extradició automàtica de Puigdemont i, un cop en territori espanyol, aquest seria acusat per la seva participació l’1-O, un delicte que a Alemanya i Bèlgica no està contemplat.
Puigdemont hauria comprat una col·lecció d’art amb diners públics
Cal destacar que la causa va arrencar per una querella de la CUP el juliol de 2016, és a dir, abans del referèndum independentista. En ella denunciaven unes presumptes corrupcions en la concessió del contracte d’aigua. Concretament, des de 1992 el servei era d’Agissa, formada per un 20% pel consistori i un 80% repartit entre inversors privats, CaixaBank, Agbar, FCC, entre altres, i denunciaven un traspàs de fons públics a la part privada de manera sistemàtica, a més d’anomalies en els procediments realitzats a l’hora de renovar l’adjudicació.
Va ser el juny de 2017 quan Hisenda va incorporar a la causa un informe on ratificava les sospites de la CUP, afegint, que la concessió podria haver estat utilitzada per finançar campanyes electorals de l’antiga CiU, a través de l’agència AMR Publicitat. Des d’aquell moment, la investigació ha anat avançant lentament perquè el període entre 1998, quan a Girona governava PSC, i 2015 (CiU) és molt llarg i el procediment, complex.
Ara, però, el cas podria avançar ràpidament, ja que Hisenda s’ha centrat en l’any 2014, quan la corporació liderada per Puigdemont va acordar comprar la col·lecció d’art privada a Santos Torroella amb diners obtinguts de la concessionària de l’aigua, amb un total de 3,9 milions d’euros que l’oposició van rebutjar en ser una despesa innecessària, sobretot estant en plena crisis econòmica. A més, els investigadors creuen que l’expresident ho va aprovar sense els informes tècnics necessaris, entre altres elements sospitosos.