Hisenda haurà de donar explicacions del qual va passar després de l'últim informe del Banc d'Espanya. Sí, perquè hi ha certes dades que no acaben de quadrar a l'organisme estatal.
«Un 20% de la recaptació pública no la podem aclarir», recull el darrer informe Trimestral de l'Economia Espanyola. L'encarregat de presentar aquest treball va ser el director d'Estadística de l'entitat esmentada, Ángel Gavilán. Exactament, va aclarir que aquesta dada «no vol dir que sigui bona o dolenta».
El que desconeixen del tot és «a què obeeixen o d'on arriben aquests ingressos». Pel que fa al capítol d'ingressos públics revelen que hi continua havent «un fort dinamisme» respecte a recaptació. Per tant, no es descarta que el dèficit de les administracions públiques el 2022 sigui inferior al que inicialment estipulen els pressupostos.
Els ingressos s'imposen a les despeses
Així doncs, expliquen que hi va haver una petita desacceleració a l'agost i al setembre, però els ingressos impositius continuen creixent a uns nivells interanuals molt alts. De fet, serien força superiors a les despeses comptabilitzades.
Des del Banc d'Espanya defensen que aquest augment dels ingressos impositius estaria vinculat amb l'increment dels salaris i els preus. No obstant això, al voltant del 20% del que va augmentar el primer semestre de l'any no es pot explicar. Això provoca «certs dubtes» sobre el caràcter estructural o transitori d'aquests ingressos extres.
Ángel Gavilán adverteix a Hisenda que «no s'han de confondre aquests ingressos, dels quals no se'n sap la procedència, amb uns ingressos estructurals». Principalment perquè «no sabem si ho són o no».
Per això insisteixi en la necessitat de no associar a aquests ingressos a partides de despeses com si fossin estructurals. En cas contrari, es corre el risc de patir seriosos problemes més endavant. En aquests instants aconsellen «ser prudents i no tractar tot el creixement dels ingressos com a estructural» i lligar-ho a despeses estructurals.
El saldo negatiu de les administracions
A l'anàlisi del Banc d'Espanya es recull que el saldo de les administracions públiques, exceptuant ajuntaments, va quedar fixat en el -3,9% del PIB. Aquest dèficit està tres dècimes per sota del que s'ha registrat al final del 2021. A més a més, és inferior 1,1 punts respecte a la referència del pla pressupostari.
I tot això malgrat que les arques de l'Estat se n'han vist molt beneficiades els últims mesos. Sobretot per la inflació i el bon estat de l'ocupació durant els dos exercicis passats. I és que els comptes del país registren fins a 60.000 milions més que n'hi havia fa quatre anys.
Evitar cometre despeses innecessàries
Tant el Banc d'Espanya com els diferents organismes sol·liciten al Govern prudència amb les seves actuacions. L'institut d'anàlisi econòmica FEDEA va revelar en un dels seus darrers estudis un detall a tenir en compte.
El creixement mitjà del PIB entre el 2018 i el 2023 va ser de l'1%. Per la seva banda, els ingressos van augmentar un 15%, davant del 18% de les despeses. Això implica que la pujada de la despesa real «ha estat 6,6 vegades més gran que la del PIB».
A més, «el tipus de gravamen sobre l'augment de la renda va ser superior al 500%», recull La Razón. Així doncs, totes les entitats reclamen responsabilitat a Hisenda pel que fa a la despesa. Sí, perquè trobar-se amb les butxaques plenes no implica que es puguin cometre malbarataments.
De la mateixa manera, indiquen que l'adequat seria adoptar «una política fiscal més prudent els propers anys». Per això, insisteixen en la necessitat d'apostar per la «contenció del creixement de la despesa i la reducció del dèficit».
Només així es podria garantir la «sostenibilitat dels nostres comptes públics». De moment, ara queda per veure si des d'Hisenda presten atenció a tots aquests organismes.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp