Ara sí: Salvador Illa ha fet caure la 'llufa' permanent que tots els seus contrincants polítics li havien penjat en campanya, el retret que no cessava mai. Des d'aquest dimecres, amb la publicació pertinent al BOE, Illa ja no és el ministre de Sanitat del govern espanyol i es dedica de manera exclusiva al seu propòsit imminent: ser candidat a la presidència de la Generalitat al capdavant del PSC.
L'exministre lidera una candidatura que, en qüestió de setmanes, ha protagonitzat un rellançament: dels 25-30 escons en què es movia el PSC amb Iceta al capdavant, les enquestes l'han reforçat i situen Illa, com a mínim, en el triple empat; i en les perspectives més elevades, en la victòria electoral.
Enemic de l'espanyolisme: aclapararà el vot útil
La irrupció de Salvador Illa com a candidat socialista, que es feia pública el 30 de desembre —encara no fa un mes— ha capgirat unes enquestes que semblaven estancades. Illa ha provocat un corrent d'acceleració al PSC i això el fa ser vist com un rival a batre a banda i banda del panorama polític. L'espanyolisme el veu, doncs, com el contrincant que els pot desgastar electoralment i capitalitzar el vot útil d'aquells que s'oposen a la independència de Catalunya.
En aquest flanc, Illa s'endurà vot sobretot de C's i es giraran les tornes: el 2017, va ser Arrimadas qui va 'robar' electorat als socialistes en ser vistos com el 'vot útil constitucionalista'. Ara, la caiguda de C's es veurà agreujada per l''efecte Illa'. En menor mesura, no és descartable que el PSC s'endugui vot proper al PP i fins i tot a Vox, que vegin en Illa l'únic candidat possible per guanyar l'independentisme.
En el flanc de l'esquerra no independentista, l'elecció d'Illa com a candidat fa ombra a Catalunya En Comú Podem. Si les enquestes ja els pronosticaven un estancament amb Iceta al capdavant del PSC, ara l''efecte Illa' pot agreujar la situació, amb part del seu electorat sentint-se atreta per una proposta ideològicament semblant i amb un candidat amb opcions de victòria.
Enemic de l'independentisme: els disputarà l'hegemonia dels darrers anys a Catalunya
Però no tan sols l'espanyolisme mira Illa de reüll: les forces independentistes veuen en el ja exministre de Sanitat un candidat fort, capaç d'imposar-se'ls i d'impedir una victòria a les urnes del sobiranisme que, setmanes enrere, semblava gairebé cantada. En menys d'un mes, Illa ha consolidat la situació de triple empat a les eleccions i alguns dels estudis demoscòpics fets públics el situen com a líder en escons i en intenció de vot. Molts anys després, gairebé vint, els socialistes catalans tenen opcions reals de guanyar els comicis.
Amb un candidat fort com és Illa, l'independentisme veu com la mobilització de l'espanyolisme pot créixer —afavorint electoralment el PSC— i això fa que, més enllà que els socialistes puguin ser la primera força, la suma de JxCat i ERC tingui més complicat arribar a la majoria d'escons i s'allunyi encara més d'un 50% dels vots que, de fet, no els ha pronosticat cap enquesta. De retruc, tant Junts com ERC assenyalen Illa com el seu rival electoral davant de Borràs i Aragonès, respectivament, i això aporta un reforç extra al candidat socialista: l'espanyolisme veu com l'independentista el tem i, per tant, atrau encara més vot útil i surt reforçat de la maniobra.
Així doncs, Salvador Illa ha irromput amb força al tauler electoral i, a menys de 48 hores que arrenqui la campanya, se situa com el candidat del centre del tauler, mirat amb recel des de l'independentisme i des de l'espanyolisme: una posició que el reforça i que el pot conduir fins allà on ja comencen a apuntar algunes enquestes, a guanyar les eleccions del pròxim 14 de febrer.