Una illa deshabitada al Pacífic sud és el lloc amb major densitat de brossa al món. Aquest petit territori, anomenat Illa de Henderson, acumula més de 18 tones de deixalles al llarg dels seus 37 km2, és a dir, 671 restes d’escombraries per m2, segons publica la revista científica nord-americana PNAS. Cada dia arriben unes 350.000 deixalles flotant, malgrat que aquesta illa remota es troba a 5.000 km de distància a la massa continental més propera.
Els científics calculen que hi ha uns 38 milions de trossos de plàstic a l’Illa Henderson. Fins i tot, els autors de l’estudi, creuen que la quantitat de deixalles encara podria ser major. I és que l’equip només va explorar fins a una profunditat de 10 centímetres de sorra, a les zones de penya-segats l’accés era més dificultós, i en molts casos, els trossos de plàstic eren massa petits per contar-los.
La revolució del plàstic
El plàstic ha suposat un canvi en la vida de les persones durant les últimes dècades. El plàstic s’ha convertit en el residu estrella a combatre durant els pròxims anys, ja que retorna en forma de residu contaminant molt més enllà del nostre entorn. Un exemple ben clar és l’Illa Henderson, situada a 5.000 km de distància d’un continent, li arriben deixalles provinents d’arreu del món.
Els científics calculen que, durant la dècada dels 1950, la producció de plàstic era menor a dos milions de tones, el 2014 la xifra havia superat els 300 milions de tones a tot el món. El plàstic que no és reciclat i acaba al mar, flota durant anys i representa una amenaça pels animals que els ingereixen o que s’enreden amb les escombraries.
Envasos de plàstic, boies de pescar, xarxes, raspalls de dents i encenedors són algunes de les deixalles que arriben a l’illa. Tot i que la majora són objectes sense identificar i fragmentats en mil trossos que només mesuren uns mil·límetres.
«El que veiem a l’Illa de Henderson demostra que cap lloc del món escapa de la contaminació pel plàstic, encara que siguin llocs ben remots als oceans», explica Jennifer Lavers, autora principal de l’estudi i científica de l’Institut d’Estudis Marins i Antàrtics de la Universitat de Tasmània.
Una antiga illa paradisíaca
L’illa, ubicada entre Nova Zelanda i el Perú, va ser inscrita a la llista de patrimoni mundial de les Nacions Unides, per tenir una diversitat de flora i fauna abundant i gairebé intacta. La seva situació a l’Oceà Pacífic permet que hi arribin grans quantitats de nutrients que contribueixen a la proliferació d’aquesta rica fauna marina i de colònies d’ocells.
Però els corrents marins no només han ajudat que la fauna i flora d’aquesta illa remota sigui tan exuberant, sinó que hi fan arribar grans quantitats de plàstic cada dia atrapades als corrents marins.
El problema més gran és que les onades redueixen els plàstics a mides gairebé invisibles. Lavers, durant la darrera campanya de neteja feta el mes passat, va recollir fins a sis tones de plàstic en dues setmanes. Les properes campanyes estan previstes per al 2020 i 2021. En tot cas, insisteix que la neteja de les platges no és la solució, sinó que cal atacar l’origen amb restriccions sobre els plàstics d’un sol ús.