YOUTUBE:

🎥Els millors vídeos i directes al canal de Youtube de CatalunyaDiari. ➡Segueix-nos GRATIS punxant aquí. T'ESPEREM!

La regió que podria liderar la recuperació després de la pandèmia a Catalunya

L'impacte econòmic serà menor a la demarcació que en el conjunt de Catalunya

Gent amb mascareta fent cua per entrar a una biblioteca de Barcelona
La demarcació lleidatana tindrà un impacte econòmic menor | Europa Press

L'impacte econòmic de la crisi de la covid-19 serà menor a la demarcació de Lleida que en el conjunt de l'economia catalana, segons el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB i director de l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, Josep Oliver. En els tres primers trimestres de l'any, la caiguda de l'afiliació i de les pernoctacions hoteleres ha estat menor que en el conjunt de Catalunya i també s'ha mantingut relativament la indústria alimentària. A més, l'any 2019 Lleida va ser la demarcació que més va registrar un major creixement, amb un avenç del Valor Afegit Brut (VAB) del 2,3%. Tot i això, aquest creixement va ser asimètric, ja que, mentre el pla de Lleida va créixer un 2,6%, les comarques de Muntanya només ho van fer un 0,5%. 

Josep Oliver estima que el VAB preveu per aquest 2020 una caiguda d'entre el 10 i l'11% a Catalunya, a causa de l'impacte de la covid-19 en l'economia del país. Tot i això, estima que aquest impacte serà menor en l'economia lleidatana, malgrat que també sofrirà un retrocés. El catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB i director de l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA ho atribueix al fet que durant els tres primers trimestres de l'any, tant l'afiliació a la Seguretat Social com les pernoctacions hoteleres, han registrat descensos inferiors a la demarcació que al conjunt del país, a l'espera, però, de les dades del quart trimestre. 

A més, «l'estructura productiva de Lleida més encarada cap als serveis personals i la construcció residencial i, en alguns àmbits cap a la indústria alimentària, metal·lúrgica i de maquinària, li donen un plus de resistència que altres àmbits territorials no tenen», ha afirmat. Aquesta previsió, però, estarà també condicionada pel que faci el sector primari, que és part important en l'economia lleidatana. De totes maneres, Oliver ha indicat que es poden donar situacions diferenciades entre el pla de Lleida i el Pirineu i, sobretot en funció de cada comarca.

Creixement asimètric del pla de Lleida i les comarques de muntanyes el 2019

Lleida va ser de la demarcació on l'economia més va créixer durant el 2019, en relació amb l'any anterior. En concret va registrar un increment del VAB del 2,3%, respecte al 2,1% del conjunt de Catalunya. Tot i això, aquest creixement va ser asimètric territorialment. D'una banda, el pla de Lleida va tenir el major creixement, amb un 2,6 %, empentat per l'alça dels serveis (3,8 %). De l'altra, les comarques de muntanya són les que menys van créixer de tot Catalunya, amb un 0,5 %, per la davallada de la indústria i un terciari feble. Així es desprèn de les dades de l'Anuari Econòmic i Comarcal del BBVA 2020 referents a la demarcació, que ha presentat aquest dimarts el director de l'estudi, Josep Oliver. 

Al conjunt de la demarcació de Lleida, el sector serveis va registrar el 2019 un creixement del VAB del 3,4% (del 2,7% a Catalunya), fruit l'augment més intens dels serveis privats (3,6%). Destaquen els avenços a activitats professionals, científiques i tècniques (6,0%), i transport i emmagatzematge (4,1%) però també el creixement del 4,7% en l'hostaleria, motivat, en part, pels increments de les pernoctacions hoteleres a les Terres de Lleida (10,2%), a la Vall d'Aran (4,3%) i al Pirineu (0,2%). 

En l'àmbit industrial, la demarcació va presentar un augment de l'1,0% (superior al -0,3% català), empentat per la maquinària (6,2%), productes metàl·lics (5,8%) i no metàl·lics (3,2%) i la pràctica estabilitat de la rellevant branca d'indústries alimentàries (-0,2%). Tot i això, les exportacions lleidatanes van créixer moderadament el 2019 (1,3%), assolint els 2.100 milions d'euros, de nou uns registres rècord. 

La construcció va créixer un 1,9% (un 2,3% a Catalunya) pels increments destacats a promoció i edificació (4,3%) i obra civil (2,5%), i més moderats en instal·lació i acabat d'edificis (0,8%). La contracció del -0,5% del primari a la demarcació de Lleida el 2019 (a Catalunya va caure un -3,1%) respon a la forta davallada ramadera, empentada per les caigudes del porcí i l'aviram, en part compensada per la millora agrícola per l'alça de la fruita fresca, tot i la caiguda dels cereals.

El pla de Lleida lidera el creixement català el 2019

El creixement registrat pel pla de Lleida el 2019 respon, sobretot, a una dinàmica particularment positiva dels serveis (3,8%), que va compensar parcialment els avenços febles de la indústria (1,4%) i la construcció (1,9%) i la pèrdua del primari (-4,8%). Cal remarcar, però el comportament desigual per comarques, amb el Segrià i el Pla d'Urgell, al capdavant, mentre les Garrigues va ser la comarca catalana que més va caure (-3,9%). Segons Oliver, els resultats del terciari al pla de Lleida expressen l'important avenç dels serveis privats (4,1%), amb increments destacats en el comerç (3,8%), les activitats professionals, científiques i administratives (6,3%) i transport i emmagatzematge (4,3%), que s'afegeix a la millora dels transports col·lectius (3,1%). 

En canvi, la indústria va registrar un creixement més modest per la feble empenta de les manufactures (0,8%) i el lleu descens d'alimentació, begudes i tabac (-0,2%), que no va poder ser compensat per la millora de la metal·lúrgia i productes metàl·lics (7,4%) i l'increment de les d'energia, aigua, gas i reciclatge (3,8%). 

Per la seva banda, la construcció va créixer un 1,9% al pla de Lleida el 2019 arran del d'un comportament favorable de la branca d'edificació i promoció immobiliària (5,2%), amb avenços també en l'obra civil, que mostren els 482 habitatges iniciats l'any passat i l'increment del 2,5% en l'afiliació. Finalment, el sector primari al pla de Lleida, va caure pel descens en la seva principal branca, la ramaderia, per una caiguda destacada en aviram (-19,9%) i porcí (-12,1%), mentre el VAB agrícola va créixer de forma més destacada arrossegat pels augments de la fruita fresca (15,4%), que van compensar la important davallada dels cereals (-30,3%).

Les comarques de muntanya, l'àmbit territorial que menys va créixer el 2019

Les davallades del primari (-4,0%) i, en particular, de la indústria (-1,1%) a les comarques de muntanya, sumades al creixement feble terciari (1,0%) i a l'1,8% de la construcció, es van traduir en un augment del VAB de només el 0,5 %, el més reduït dels aconseguits pels diferents territoris del país el 2019. Els registres agregats del 2019 mostren el lleuger increment dels serveis, que expressa l'estancament pràctic dels serveis privats (0,3%), per la moderació a l'hostaleria (0,8%) i la davallada en comerç (-2,1%), ja que els transports col·lectius van créixer un 3,3%. Pel que fa a la indústria, la davallada respon a la caiguda de les branques de l'energia (-0,9%), les més importants del sector. 

Altrament, la millora de la construcció a les comarques de muntanya el 2019 és fruit de la recuperació de l'edificació i promoció immobiliària (2,8%), la branca principal del sector, reflectint els 248 habitatges que es van començar i l'increment del 3,6% en l'afiliació. Finalment, pel que fa al primari, l'evolució negativa reflecteix caigudes tant a la seva branca principal, la ramaderia pel descens en el boví (-6,5%) i el porcí (-5,4%), que no va poder ser compensat per la millora en la llet (2,7%) com l'agricultura, que davalla pels descensos en plantes farratgeres i cereals.

El Segrià, la comarca catalana que més creix

Per comarques, el Segrià va liderar el creixement a Catalunya el 2019, amb un avenç del VAB del 3,4%. Destaquen també, el creixement registrat pel Pla d'Urgell (3%) i la Cerdanya (2,1%). Així mateix, van créixer però per sota de la mitjana catalana, la Noguera (1,9%), la Segarra (1,3%) i l'Urgell (1,1%), l'Alt Urgell i la Vall d'Aran (0,6%), mentre el Pallars Sobirà va mantenir el VAB del 2018. Per contra, el Pallars Jussà, (-0,9%), l'Alta Ribagorça (-2,3%), i les Garrigues (-3'9%) van registrar decreixements.


Comentaris

envia el comentari