Després de fer excursions lleugeres, activitats nocturnes, llargues caminades i descobrir l'inacabable llegat cultural de les Muntanyes de la Costa Daurada, avui anirem de cara a barraca.
Hem seleccionat deu punts concrets. Els llocs imprescindibles i que tothom hauria de visitar almenys un cop a la vida si vol merèixer l'honor de ser un coneixedor competent d'aquests patrimoni natural i cultural de primer ordre.
Sense més preàmbuls, passem llista. Preneu nota que sortirà a examen.
L'ermita de l'Abellera
Comencem per dalt de tot. Les muntanyes de Prades, la coneguda com la Vila Vermella, són el punt més alt de les Muntanyes de la Costa Daurada. Pels amants de les altures, que em consta que sou legió, és un destí trufat d'atractius inexhauribles. Però si n'haguéssim de triar un punt de visita imprescindible segurament hauríem de tirar cap a l'Abellera.
Erigida sota una balma que havia estat un aixopluc natural, l'Abellera és un vector màgic, ple de llegendes i mites, ja des d'abans de la construcció de l'ermita actual. Grans noms de la Història hi han cercat refugi i retir, des de la reina Margarida de Prades, passant Bernat Boïl, primer vicari apostòlic que va acompanyar Colom a Amèrica, o l'escriptor Joan Perucho que hi va fer escampar les seves cendres.
El Mas Miró
Baixem uns quants quilòmetres cap a la plana, però encara a redós de les mestralades que baixen de la muntanya. Un vent que neteja el cel i dona a la llum del Camp de Tarragona la seva singularitat i unes formes i colors únics.
Això ja ho sabia el pintor Joan Miró, que va traçar les línies mestres de la seva obra des del seu mas de Mont-roig. Ara, l'origen físic de l'art mironià s'ha convertit en un centre orgànic d'interpretació de la seva pintura, amb la reforma de la casa pairal. Un lloc indispensable per entendre l'esperit artístic i la cultura de la Costa Daurada.
El Castell d'Escornalbou
Des que el Castell Monestir d'Escornalbou fou comprat i restaurat pel filantrop Eduard Toda a mitjan segle XIX, el paratge s'ha convertit en un punt de referència de les muntanyes de la Costa Daurada. Un espai que combina l'arquitectura medieval amb les comoditats d'una residència burgesa senyorial, i que ofereix alguna de les millors vistes del Camp de Tarragona.
A més a més, Sant Miquel d'Escornalbou i els seus voltants són un lloc ple de vida, que acull des de casaments a fires, passant per tota mena d'activitats culturals i naturals que aprofiten les possibilitats d'aquest lloc privilegiat.
Mare de Déu de la Roca
A poca distància, una altra ermita elevada sembla que dialogui amb Escornalbou. Totes dues construccions erigides sobre formacions rocoses vermelles, allò que els geòlegs han batejat coma Bundsandstein i que travessa com una ferida de pedra les muntanyes tarragonines, la Mare de Deú de la Roca és un altre lloc màgic i de romiatge.
Tot un referent visual i espiritual per a la gent de Mont-roig i pobles circumdants, també Joan Miró va immortalitzar-ne les seves formes escarpades i les seves inacabables tonalitats de vermells que segons la tradició local, eren una guia per als mariners. Un símbol imprescindible de la comarca.
Pratdip
Pratdip és un poble peculiar. Mig aïllat entre les muntanyes de Vandellòs i la serra de Llaberia, adossat a la ribera del riu Llastres que s'obre camí entre la roca, aquest pintoresc poble medieval ha estat sempre una marca fronterera i un bastió de la Tarragona interior.
S'hi han desenvolupat desenes de llegendes, des de les històries heroiques de bandolers al folklore fantàstic i popular dels dips, uns éssers mitològics que sotjaven el poble i amenaçaven de xuclar-te la sang.
La Serra de Llaberia i la Mola de Colldejou
Muntanyes seques i concentracions calcàries, les muntanyes de la Costa Daurada es tanquen pel sud amb aquest espectacular paratge natural protegit, que ens remet a un paisatge agrest i gairebé lunar. És una destinació molt desconeguda i que ofereix reptes nous als amants del senderisme i l'exploració, sovint amb accessos gairebé verges.
A més, està coronat per un cim emblemàtic de les muntanyes de la Costa Daurada com és la Mola de Colldejou i un pas natural i històric cap a la serra de Tivissa i la ribera de l'Ebre.
Prades
Tornem al nord, fins a Prades, que és el veritable cor de les muntanyes tarragonines. Allà hi trobem els cims més alts i els escenaris més pintorescos. I més pedra roja. Prades és una vila medieval, un estiueig perfecte, un recer i un poble ple d'arquitectura, art i cultura. Tot en un.
I un decorat clau en la història de Catalunya, perquè allà va residir una de les últimes reines de Catalunya, Margarida de Prades, que va formar una cort refinada plena d'artistes i hi va crear un reducte de poder que encara es respira entre els carrers i les edificacions gòtiques.
La Mussara
La Mussara fa anys que està deshabitada, però conserva tota l'aura màgica d'un poble muntanyenc tocat per les energies tel·lúriques. Des d'albiraments d'ovnis o d'estrelles fins a concentracions de forces naturals que s'escapen a la racionalitat científica, aquest llogaret conserva una pàtina esotèrica que en fa un lloc especial.
De dia, a més, quan la dimensió espiritual s'oculta, la mera contemplació de les seves ruïnes inspira l'ànima més escèptica i converteix una passejada per la Mussara en una experiència indescriptible. Un dels paratges més indiscutiblement bonics i corprenedors de les Muntanyes de Prades.
La Cova de les Gralles
Prop de Capafons, trobarem aquesta poc coneguda cavitat a la roca. Un amfitetatre natural que després d'episodis de pluja abundosos pot arribar a oferir una espectacular cascada de quinze metres.
Una assequible caminada a peu a través d'un paisatge encisador ens hi pot portar, i no decep a ningú.
L'Argentera
Més enllà d'Escornalbou, i a través de boscos humits i d'obagues de la seva Baronia, hi podem descobrir el poble de l'Argentera. Una població a 400 metre d'altitud que es considera un dels pobles més bonics de les Muntanyes de la Costa Daurada. Ni de lluny tan conegut com altres destinacions més populars de la Tarragona Interior.
Un lloc que val la pena descobrir.
