L'incendi a les instal·lacions de MIASA de dissabte passat, empresa de logística ubicada al polígon Entrevies de Tarragona, ha posat sobre la taula l'efectivitat del PLASEQCAT, el Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya, que és el pla dissenyat pel Departament d'Interior de Catalunya 'per fer front a les emergències per accidents greus amb substàncies perilloses, prèviament analitzats i majoritàriament avaluats', segons explica la introducció del document.
En ell, continua el text del PLASEQCAT, s'estableix l'esquema de coordinació de les autoritats, organismes i serveis cridats a intervenir, els recursos humans i materials necessaris per a la seva aplicació i les mesures de protecció més idònies'.
Atesa l'espectacularitat de les flames de MIASA, que il·luminaven amenaçadores el cel tarragoní en una calorosíssima nit d'estiu, d'insomni i de finestres obertes, els primers minuts van ser d'incertesa als barris pròxims al polígon. És del tot lògica la preocupació i l'alarma - irracional però humanament comprensible - de qui veu les flames a pocs metres i decideix agafar el cotxe i fugir. És també exigible, en casos com aquest, la rapidesa i l'agilitat en la difusió d'informació oficial i pels canals reglamentaris que preveu el PLASEQCAT de què està passant i de què cal que la població fàcil per mantenir-se segura.
Però encara més exigible que la immediatesa comunicativa ho és el rigor en la informació i les indicacions que es donen. I aquí rau el límit difuminat i subjectiu on hi caben els dubtes, les crítiques, les anàlisis a posteriori i la frontera entre el silenci desesperant i l'alarmisme innecessari. Per decidir i comunicar si hi ha risc per la població o no, si cal confinament, si han de sonar les alarmes i si el perill real s'escapa dels límits industrials i arriba als nuclis de població cal saber què està passant i el grau de gravetat dels fets. I això comporta uns minuts inicials necessaris i ineludibles - pocs però eterns per qui està a prop de les flames - per analitzar la situació i abast de la catàstrofe i per poder llençar el missatge adequat a la població.
Amb les dades de què disposem a la mà i fins que no es demostri el contrari, els protocols en el cas MIASA van funcionar correctament.De forma ràpida i efectiva. Pocs minuts després que es declarés l'incendi, s'activava el Pla SEQCAT en fase l'alerta, Protecció Civil donava les primeres informacions contrastades i demanava que es tanquessin portes i finestres 'si noteu molèsties' com a mesura preventiva. Tres minuts més tard, ja s'explicava que no sonaven les sirenes perquè no era necessari el confinament. I a partir d'aquí s'anava informant puntualment, sense contradiccions i a cada pocs minuts de les actualitzacions dels fets fins a extingir l'incendi i desactivar el pla.
Que hi ha marge de millora? Sempre n'hi ha, ni que sigui de segons, temps valuós pels veïns que veuen més de prop l'incendi. Que amb les xarxes socials i amb els mitjans de comunicació no n'hi ha prou? És una qüestió certament complicada que més enllà de la bona voluntat, té difícil solució doncs encara queda un segment de població que no viu pendent del telèfon mòbil i al qual s'han de trobar vies alternatives per fer arribar aquesta informació, si és que hi són.
Queixar-se del fet que no van sonar les sirenes, quan els fets i la manca de risc demostren que precisament no era necessari que sonessin i sembrar el dubte, com ràpidament ja han fet determinats partits polítics, tant sobre les actuacions dutes terme aquest cap de setmana com del mateix pla SEQCAT és força incomprensible quan sembla que tot ha funcionat bé i segons el previst. Millores? Sempre. Crítiques? Quan calguin. Política? Millor deixar-la al marge, en un dels temes més sensibles que tenim sobre la taula a Tarragona com és el de la seguretat en un entorn químic.