Gran redescoberta la que s’ha fet en el conjunt d’illes de Moluques, al nord d’Indonèsia. En aquesta zona, un grup de científics ha trobat l’abella més gran del món que es creia extingida des de l’any 1981. Un total de 37 anys sense tenir constància de l’abella Wallace, també coneguda com a Megachile Pluto, raó per la qual aquesta troballa ha sorprès als investigadors i aporta una gran notícia al medi ambient en un context de canvi climàtic i d'extinció d'animals.
Es tracta d’una espècie ben estranya i aquest descobriment obre la porta a que més zones d’aquell punt del sud-est asiàtic puguin comptar amb abelles d’aquest tipus. El grup d’investigació està format per experts de diferents països de tot el món i compta amb el suport de l’organització Global Wildlife Conservation.
Una abella gegant trobada al damunt d’un arbre
L’equip d’investigació va pentinar tota la zona i just va ser l’últim dia d’exploració que van trobar a un exemplar femella d’aquesta abella Wallace en un rusc situat al damunt d’un arbre, a uns dos metres i mig del terra. Fins llavors, només havien trobat grans quantitats de tèrmits sense rastre de l’abella.
De fet, aquesta abella gegant femella fa els seus nius al damunt de monticles de tèrmits als arbres. D’aquesta manera, aprofita la tasca d’aquests insectes per recol·lectar resina enganxosa de l’arbre i protegir així el niu d’altres tèrmits invasors i fenòmens meteorològics perillosos per a aquestes abelles, com ara aiguats torrencials, humitats molt elevades o calor extrema.
- També et pot interessar: S’extingeix el primer mamífer del planeta a Austràlia pel canvi climàtic
Satisfacció entre els seus descobridors
«Enmig d’un declivi mundial tan ben documentat sobre la diversitat d’insectes, és meravellós descobrir que aquesta icònica espècie encara està entre nosaltres», explica Simon Robson, participant en la investigació i provinent de l’Escola de Ciències de la Vida i el Medi Ambient de la Universitat de Sidney.
Aquesta abella porta el nom d’Alfred Rusell Wallace, co-descobridor de la teoria de l’evolució al costat de Charles Darwin que va trobar l’insecte en una exploració a Indonèsia. L’entomòleg Adam Messer va ser l’últim en veure aquesta espècie l’any 1981, cosa que, fins ara, ningú havia repetit.