Un estudi liderat per Vall d'Hebron conclou que provocar isquèmia de forma artificial no redueix els danys causats per un infart. Els resultats de la investigació, que ha estat escollida com una de les més importants en el Congrés Europeu de Cardiologia i es presenta a París aquest dissabte, apunten que obstruir la circulació sanguínia en determinades zones de l'organisme, normalment una extremitat, no aporta cap benefici a l'hora de reduir la mida de l'infart, tal com deia un estudi anterior.
«Suposa un abans i un després des del punt de vista clínic», assenyala el cap en funcions del Servei de Cardiologia de Vall d'Hebron, Ignacio Ferreira, que remarca que aquest estudi canviarà les línies d'investigació sobre la matèria. En el moment en què es pateix un infart, l'objectiu dels professionals sanitaris és reduir el dany que causa, és a dir, el nombre de cèl·lules cardíaques que queden necrosades.
Per aconseguir-ho, la principal eina que es fa servir és l'angioplàstia, que consisteix en la col·locació en l'artèria afectada d'una malla per obrir-la i facilitar el rec sanguini. En estudis experimentals s'havia apuntat a la possibilitat que causar isquèmia abans de l'obertura de l'artèria podria millorar el pronòstic del pacient.
En l'estudi hi han participat més de 300 pacients
Ara, malgrat les «moltes expectatives» que hi havia sobre el tractament després funcionés en animals d'experimentació, l'estudi de Vall d'Hebron, que s'ha fet en quatre anys amb la participació de més de 300 pacients amb infart agut de miocardi i elevació del segment ST, demostra que la inducció d'isquèmia és un mecanisme «neutre», que no aporta ni cap benefici ni empitjora la mida de l'infart.
El cap en funcions del Servei de Cardiologia de Vall d'Hebron, però, no dona per morta aquesta via d'investigació perquè la provocació d'isquèmia de forma artificial podria ser efectiva en alguns grups de pacients. «Es poden seguir investigant mecanismes addicionals o altres protocols sota el mateix tractament d'inducció d'isquèmia després d'haver investigat què ha fallat», apunta.
Amb tot, Ferreira es mostra «escèptic» sobre la possibilitat que aquest tractament pugui suposar beneficis a l'hora de reduir el dany causat per un infart. «Una vegada hi ha un estudi clínic ben dissenyat que no mostra un benefici contundent, normalment no es fan més estudis sobre aquesta mateixa estratègia», subratlla.
Entre els centres participants, quatre són catalans
En la investigació, liderada pel recentment mort Doctor David García-Dorado, han participat sis centre, d'entre els quals n'hi ha quatre de catalans. A banda de Vall d'Hebron, també hi han participat l'Hospital Joan XXIII, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Els dos restants són l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz i l'Hospital Clínic de Santiago de Compostela.