Catalunya ja està en campanya. Amb l'arribada de la mitjanit d'aquest divendres, 29 de gener, ha començat el període oficial de campanya electoral que, en circumstàncies habituals, duraria quinze dies —fins el 12 de febrer. En aquesta ocasió, però, res no assegura que sigui així: abans del 8 de febrer, el TSJC es pronunciarà sobre si s'ajornen les eleccions a Catalunya i, per tant, podria ser que la campanya quedés interrompuda i les eleccions no se celebressin el 14 de febrer. Ara bé: de la mateixa forma que aquesta és una possibilitat, també és cert que, ara per ara, segueix vigent la convocatòria del 14-F i, per aquest motiu, la campanya electoral acaba d'arrencar.
Procés o nou rumb: Aragonès i Borràs se la juguen contra Illa
Les eleccions presenten, aquest 2021, una dicotomia clara: o més procés o l'inici d'una nova etapa. Dues opcions que encarnen a la perfecció els tres candidats que es juguen la victòria segons totes les enquestes i que buscaran trencar el triple empat que, a grans trets, els pronostiquen. L'opció processista està completament dividida: per una banda ERC, amb Pere Aragonès al capdavant, que ha iniciat ja en els darrers anys una estratègia de diàleg amb el govern espanyol. Al seu davant, JxCat, amb Laura Borràs com a candidata però no com a número 1 —la plaça és per Carles Puigdemont—, que enarbora la bandera de l'estratègia frontista vers l'Estat i de la independència unilateral —sense concretar, val a dir, de quina manera la farien efectiva.
Els partidaris de tancar l'etapa processista també tenen una opció que, a jutjar per les enquestes, pot endur-se la victòria el proper 14 de febrer: el PSC, que liderarà Salvador Illa, ministre de Sanitat fins aquesta mateixa setmana. Els socialistes han vist reforçades les seves opcions des que, encara no fa un mes, van anunciar que Illa seria el seu cap de cartell, i es presenten com l'opció del vot útil per acabar amb el procés independentista i endegar una nova etapa política que retorni Catalunya a la centralitat.
Sis forces més lluitaran per tenir la clau del Parlament
Hi ha encara sis forces polítiques més que, segons les enquestes, tindran representació parlamentària i que es juguen ser clau en la propera legislatura. Ciutadans, que va guanyar els comicis el 2017, experimentarà un clar retrocés amb Carlos Carrizosa, però mirarà de superar la barrera de la quinzena de diputats, conscient que Salvador Illa els prendrà la bossa de vot útil que els taronges van saber recollir fa tres anys. Els Comuns, també perjudicats per un PSC que els podria frenar, preveuen uns resultats molt similars als que ja van obtenir el 2017, al voltant de la desena d'escons.
Les enquestes preveuen el creixement dels dos integrants del grup mixt en la darrera legislatura: la CUP, amb Dolors Sabater al capdavant, aspira a recuperar part del terreny perdut el 2017 i superar els actuals quatre diputats. El PP d'Alejandro Fernández, que ja ha deixat enrere la seva etapa més crítica, també vol guanyar terreny i aspira a doblar els quatre escons que tenia fins ara. Ho fa amb fitxatges de cert renom, com qui havia de ser candidata de C's, Lorena Roldán; o la regidora de Barcelona pel Canvi, Eva Parera.
El PDeCAT arriba a la campanya amb Àngels Chacón i Joana Ortega fent tiquet electoral i l'objectiu d'assolir representació per les quatre circumscripcions. La formació insisteix en el seu ideari independentista però posa èmfasi en la gestió per desmarcar-se de la resta de formacions sobiranistes. El Partit Demòcrata aspira a ser clau en el futur Parlament per a la formació de majories. Finalment, Vox, sense representació parlamentària, podria irrompre al Parc de la Ciutadella amb certa força: algunes enquestes els situen a l'entorn de la desena de diputats.