El president del Col·legi de Metges de Barcelona, el doctor Jaume Padrós, ha volgut deixar clares aquest dilluns, 18 de gener, les raons per les quals creu que s'ha produït l'ajornament electoral —tant les del 14 de febrer, com els comicis que havien de tenir lloc aquest diumenge, 24 de gener, per escollit el nou president del Barça. Padrós ha estat molt clar i ha assenyalat la responsabilitat del Govern en l'ajornament, negant que s'hagi produït per raons sanitàries.
Padrós assenyala les responsabilitats del Govern i creu que les raons de l'ajornament no són «sanitàries»
De fet, el facultatiu barceloní ho té ben clar: si els comicis del 24 de gener i del 14 de febrer han estat posposats ha estat per la manca de condicions per celebrar-los amb les mínimes garanties necessàries i preservant, és clar, el dret fonamental al vot. Apunta, doncs, al Govern, a qui veladament retreu que no ha estat capaç de dissenyar una estratègia prou segura per garantir la celebració dels comicis. Padrós ho ha apuntat així a través de dues piulades:
No ens enganyem: les eleccions catalanes i del Barça s'han ajornat perquè amb la situació epidemiològica i sanitària que tenim i les condicions ofertes per cerebrar-les no donaven prou garanties. La raó, doncs, no és sanitària.
— Jaume Padrós (@jaumepadros) January 18, 2021
Ningú no pot asseverar que els nous escenaris sanitaris proposats puguin ser més òptims. Per tant, el problema no és sanitari. El repte és fer les modificacions plausibles que calgui per oferir un escenari que permeti l'exercici el dret fonamental al vot amb mínims garanties.
— Jaume Padrós (@jaumepadros) January 18, 2021
L'ajornament, pendent de la Justícia
Mentrestant, la decisió de l'ajornament no és en ferm després de l'entrada en acció de la Justícia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja acumula tres recursos contra la suspensió de les eleccions del 14-F. Després de conèixer-se que la Lliga Democràtica havia impugnat el decret de desconvocatòria dels comicis fet pel Govern la setmana passada, el tribunal ha comunicat que aquest no serà l'únic entrebanc judicial amb el que s'hi pot trobar l'executiu. Segons el TSJC, en les darreres hores i després de la modificació de la data de les eleccions, han entrat tres recursos contra la suspensió que apel·len als drets fonamentals. Així, dos d'ells provindrien de formacions polítiques i un tercer interposat per un ciutadà particular, que a més demana mesures cautelaríssimes.
Una de les dues impugnacions de partits correspon a la Lliga Democràtica i l'altre podria haver estat presentat per Izquierda en Positivo o per Federalistes d'Esquerres, donat que ambdues entitats estaven preparant possibles recursos. Les impugnacions corresponen a la secció 5a de la sala Contenciosa del TSJC i s'hauran d'anar resolent. A més, el TSJC assegura que abans de la suspensió del 14-F també s'havia presentat ja un recurs per drets fonamentals que feia referència a les eleccions al Parlament. Segons el tribunal, va ser el PACMA qui el va presentar.