Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Àngels Chacón, possible candidata del PDeCAT a la Generalitat.

Fitxatge estrella del PDeCAT: La coneguda política que serà la número 2 de Chacón

També s'incorporen a la candidatura, en llocs de tancament, l'exconseller Andreu Mas-Colell i l'expresident del Parlament, Joan Rigol

Àngels Chacón, possible candidata del PDeCAT a la Generalitat.
Àngels Chacón serà la candidata del PDeCAT a la Generalitat, acompanyada en el segon lloc per l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega. | ACN

El Consell Nacional del Partit Demòcrata donarà el seu vistiplau aquest dimecres, 23 de desembre, a la proposta de la direcció de la formació perquè Àngels Chacón, la seva candidata a la presidència de la Generalitat a les eleccions del pròxim 14 de febrer, sigui acompanyada en el número 2 de la llista per Joana Ortega, exvicepresidenta de la Generalitat i exdirigent d'Unió Democràtica de Catalunya. Es tracta d'un fitxatge potent per part del PDeCAT, en tractar-se d'un dels noms que ha estat en la primera línia política els darrers anys, amb un dels càrrecs principals del Govern de Catalunya durant gairebé mitja dècada (2010-2015).

El nom d'Ortega és, doncs, un revulsiu que dona una empenta a la candidatura del Partit Demòcrata, que en els darrers dies ja ha començat a aparèixer tímidament a les enquestes: el CEO li donava possibilitats de representació parlamentària (0-1 diputats), mentre que el CIS li atorgava un percentatge d'intenció de vot que també els podria permetre accedir al Parlament (1,5%) en funció de la seva distribució territorial. En tot cas, la formació demòcrata no s'amaga que el seu objectiu és accedir a la cambra am grup parlamentari propi i, en aquest sentit, el fitxatge d'Ortega dona un plus de prestigi a la candidatura.

Joana Ortega, vicepresidenta del govern Mas i una de les condemnades pel 9-N

El nom de Joana Ortega és un dels destacats de la política catalana en els darrers anys. Ortega va ser militant d'Unió Democràtica de Catalunya des de 1985 fins a l'extinció del partit, i va ser escollida vicepresidenta del Govern amb l'arribada d'Artur Mas a la Generalitat, l'any 2010. S'hi va mantenir fins a l'expulsió d'Unió de l'executiu, el mes de juny de 2015. Des de 2012, a més, va assumir la cartera de Governació i Relacions Institucionals.

Un dels papers més destacats d'Ortega al Govern va ser durant l'organització de la consulta del 9 de novembre de 2014, per la qual va ser jutjada i condemnada pel TSJC a una pena de nou mesos d'inhabilitació, que va complir durant l'any 2019. Complerta ja la condemna, Ortega, de 61 anys, pot tornar a formar part d'una candidatura política i així ho farà el 2021. Per primer cop, però, no en formarà part en nom d'Unió, formació de la qual, malgrat mantenir la militància, es va anar distanciant des del seu nomenament com a vicepresidenta.

Ortega fa el pas així a una formació independentista com és el PDeCAT, però des del punt de vista de la moderació i posant l'accent en el «bon govern», idees clau que el Partit Demòcrata defensa en aquesta precampanya electoral. El retorn d'Ortega —que havia estat assessora d'Àngels Chacón a la conselleria d'Empresa i Coneixement—, figura clau del govern Mas, compromet també l'expresident a una campanya amb el PDeCAT on tot indica que farà valdre la seva figura per demanar el vot per la formació demòcrata.

Mas-Colell i Rigol, també a la llista

Ortega no és l'únic nom que ha anunciat el PDeCAT per a la seva candidatura: dues figures destacades més s'hi incorporaran, si bé en places de tancament. Es tracta de l'exconseller de Pujol (2000-2003) i Mas (2010-2016), Andreu Mas-Colell, que setmanes enrere ja va mostrar el seu suport públic al Partit Demòcrata; i de l'expresident del Parlament, Joan Rigol, ex membre destacat d'Unió Democràtica i de Demòcrates de Catalunya, l'escissió independentista dels democristians que ara sembla haver abandonat després que hagin pres camí cap a l'independentisme més abrandat. Noms de prestigi, doncs, per a un PDeCAT que es reforça de forma substancial de cara a les eleccions.