Jordi Cuixart ha anunciat que es trasllada a viure temporalment a Suïssa. Una decisió presa amb la intenció de denunciar internacionalment el cas del 'Catalangate' i el que ha definit com el front repressiu i la vulneració de drets fonamentals per part de l'Estat espanyol.
Cuixart ha fet pública la seva decisió en la seva participació telemàtica en un acte d'Òmnium Cultural a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) que pretenia precisament denunciar el cas d'espionatge a polítics i activistes.
L'expresident de l'entitat ha explicat que serà a Suïssa per motius professionals i que ho aprofitarà per seguir amb la tasca de denúncia en qualitat de director d'Òmnium Civil Rights Europe (OCRE) i coincidint amb la causa que té oberta l'Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Denunciarà el 'Catalangate' des de Suïssa
Jordi Cuixart ha explicat en la seva intervenció per videoconferència que l'empresa de la qual n'és propietari, Aranow, està instal·lant un centre d'innovació a Ginebra.
«Jo m'hi he desplaçat i viuré a Suïssa, aniré pujant i baixant, i és la meva manera de ser útil i seguir treballant sota l'empara d'Òmnium i deixar clar casos com el 'Catalangate'», ha recordat.
L'acció de Cuixart s'emmarca en els esforços de l'entitat per posar de manifest el que creuen que és una vulneració de drets per part de l'Estat Espanyol, i que articulen a través d'una campanya amb actes itinerants arreu del país, com el d'aquest dilluns a Sant Just Desvern. Un acte que ha comptat també amb l'actual president de l'entitat, Xavier Antich, i l'advocada d'Irídia, Anaïs Franquesa.
«La repressió es pot utilitzar amb una campanya de conscienciació de la nostra vulnerabilitat quan fem servir el telèfon mòbil, i empoderar-nos col·lectivament, sent conscients que encara que les coses que fem no són un delicte són sospitoses perquè l'Estat espanyol intervingui i suspendre els nostres drets», ha assenyalat Antich.
Ha assegurat que no ens podem arribar a acostumar a «que sembli normal» una vulneració de drets com la que denuncien, ja que es tracta d'un fet que no encaixa en el concepte de democràcia homologable. «És un escàndol que el responsable de garantir que es respectin els nostres drets fonamentals ens els està vulnerant, és al món al revés», denuncia.
De fet, ha posat l'exemple dels casos d'espionatge amb un programari informàtic als telèfons mòbils a una desena de persones a Hongria i Polònia. «Quan el Parlament Europeu en va tenir notícia, va crear una comissió d'investigació, i en el cas del 'Catalangate' el que diem és que a l'Estat espanyol n'hi ha de certificats 65, sis cops més que els casos sumats en dos estats».