Si una cosa ha quedat en evidència durant la pandèmia és que el coronavirus no entén d’edats. L’edat mitjana dels positius ha baixat per l’augment de contagis entre la gent jove. La majoria són asimptomàtics però hi ha una altra part que han hagut de ser hospitalitzats i fins i tot entrar a l’UCI. De fet, segons l’OMS, la mitjana ha baixat dels 60 anys a l’inici de la pandèmia als 38 actualment.
La tendència de positius entre la franja d’edat de 20 als 40 anys continua a l’alçada. TV3 ha recollit el testimoni de diverses persones que formen part d’aquest col·lectiu i que han hagut de patir la malaltia de primera mà.
«Arribo a esperar dos o tres dies més i no seria el mateix»
En Bernat Pérez, de 33 anys, va estar 10 dies ingressat a l’Hospital de Terrassa i explica que es va dirigir al centre hospitalari quan sentia molèsties als pulmons. Li van dir que va tenir molta sort: «Arribo a esperar dos o tres dies més i no seria el mateix». El jove explica com es va trobar durant el seu ingrés hospitalari: «El primer, que estàs fet pols. Estàs cansat i no tens ganes de res. Fas qualsevol cosa i estàs cansat. No tens ganes de menjar i perds el gust i l'olfacte, fins que després va passar als pulmons».
Ara que ja ha superat el virus assegura que ha necessitat gairebé dos mesos per tornar a fer esport sense cansar-se amb excés. La Bárbara Garcia, de 25 anys, va estar ingressada a l’hospital d’Andorra 17 dies a l’UCI i dues setmanes a planta. També ha patit seqüeles després de recuperar-se: «Abans no m'ofegava i ara que he començat a fer una mica d'esport, m'ofego molt. També vaig tenir disfàgia pel fet de tenir tants tubs a la tràquea, m'ennuegava amb el menjar i amb el líquid».
De tot el viscut apunta que li ha servit per valorar «molt més la gent que tinc al meu costat». «Perquè estar tants dies sense veure la gent que estimes és molt difícil. I això m'ha servit per valorar coses que abans no valorava. No beure aigua, estar amb la boca seca... Són coses que en el teu dia a dia no valores i que quan tornen a la teva vida, et donen molta alegria».
La Miriam Castro, de 43 anys, ha estat ingressada 9 dies a la Vall d’Hebron, quatre dels quals a l’UCI. «Em costava parlar i em cansava molt. Aquesta era la sensació que tenia, m’estava ofegant i no ho sabia, fins que em van portar a l’UCI i em van posar 70 litres d’oxigen», indica. Per una altra banda, assenyala que durant tot el seu ingrés hospitalari ha arribat a perdre fins a 6 quilos.
La Miriam va decidir exposar el seu cas a les xarxes socials per conscienciar a la gent jove: «Vull que la gent sàpiga que et pot passar. Jo també pensava que no em passaria i m’ha passat. Hi ha molta gent que encara no s’ho creu». Finalment, TV3 explica el vas de David Góngora, de 32 anys, ingressat a Can Ruti 35 dies, dels quals 17 sedat: «Jo ja l'hi vaig dir a la doctora, adormiu-me i feu amb mi el que vulgueu perquè tant temps amb febre sense que baixés... m'omplien el llit de gel».
De fet, assegura que era un dels que pensava que el virus era com una grip però més forta i reconeix que estava equivocat i que també afecta els joves. «M'ha quedat el fetge tocat i el tema del cor. Quan vaig sortir tenia taquicàrdies altes que han millorat, però no han marxat. De fet, ara m'ho estan controlant. Ara estic amb un aparell que m'està controlant el cor. Forma part d'un estudi de l'hospital de Can Ruti que serveix per estudiar perquè a les persones tan joves ens estan quedant aquestes seqüeles», explica en David.