Abraham Orriols és actualment una de les cares més joves dels Telenotícies de TV3. El jove periodista dels Telenotícies de TV3, ha anunciat que té neuritis òptica, una malaltia minoritària que li provoca una pèrdua de la visió. Ho ha fet a través de la seva xarxa social Twitter. A través d'un fil, Orriols, ha explicat què és la malaltia, des de quant la pateix i el punt on es troba.
«Els brots no són dolorosos, però t'aturen la vida»
El periodista de 26 anys ha explicat que la neuritis òptica és una malaltia que produeix inflamacions medul·lars al nervi òptic, causades pels mateixos anticossos. És a dir, l'ull s'infla i danya el nervi òptic, de manera que es produeix una pèrdua temporal de visió en un ull.
A Orriols els símptomes «van treure el cap per primera vegada» quan encara no tenia ni 20 anys. Tot i que la malaltia, de moment, no té cura el periodista s'ha sotmès a molts tractaments farmacològics sense tenir èxit, ja que aquests no han evitat les recaigudes. Així ho ha explicat a través de la piulada de Twitter:
«No arribava als 20 anys quan la malaltia va treure el cap per primera vegada. Des d'aleshores, s'ha provat tot l'arsenal farmacològic possible per evitar recaigudes sense èxit. Ara ho han intentat amb una immunoteràpia experimental: el CAR-T».
Sotmès a un tractament pioner
Malgrat que la malaltia no tingui cura, Orriols ha demostrat la seva confiança amb el CAR-T, un tractament pioner d'immunoteràpia experimental. Aquest, és un tractament pioner a Europa i el que fa és modificar les cèl·lules perquè deixin de ser malignes. Un dels hospitals de referència és l'Hospital Clínic, de Barcelona, així ho ha explicat:
«És gairebé ciència-ficció: modificació al laboratori de les cèl·lules perquè deixin de ser malignes. És pioner a Europa, el primer cop que s'aplica aquesta malaltia i un dels hospitals de referència és aquí, al Clínic. S'entesten a aconseguir que els miracles existeixin».
Encara que ningú li assegura que hagi trobat la solució, el periodista ha celebrat tenir l'oportunitat de rebre aquest tractament: «Queda per veure si funciona o no: no hi ha història clínica i només el temps ho dirà. I tot això ho explico perquè, tot i haver d'estar content de poder accedir a una nova opció de cura que molts pacients encara no tenen, és difícil sentir-se afortunat».
«La solució depèn de la investigació»
«Ho explico perquè és frustrant i alhora esperançador saber que la solució depèn només de la investigació. Hi penso ara, a la sala d'espera l'oftalmòleg, mentre sento que l'actualitat gira al voltant d'una collonada protocol·lària a Madrid». «Fa 30 anys tothom anava al mateix sac i m'haurien diagnosticat Esclerosi Múltiple. Ara saben afinar quin és el meu diagnòstic i espero que d'aquí a 30 anys sàpiguen també com curar-lo. Però mentrestant, prova-error i vides congelades», ha explicat.
Amb tot, el jove se sent frustrat i alhora esperançat de saber que la solució depèn de la investigació. Ha aprofitat per reclamar als polítics del país més inversió en salut: «Ara que venen tantes campanyes, que almenys se centrin en allò important. Perquè sense això no hi ha res. I no patiu: d'una manera o d'una altra, ens en sortirem».