Només 30 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya estan en contra de celebrar les eleccions autonòmiques de manera immediata. Aquesta és la principal conclusió que s'extreu del posicionament de les diverses formacions representades a l'arc parlamentari català: Junts per Catalunya, la formació principal del Govern, és l'únic partit que creu que s'ha d'arribar a la inhabilitació del president i esgotar tots els 'tempos' previstos a l'Estatut, que durien a celebrar les eleccions fins a quatre mesos més tard.
JxCat, l'única formació que s'expressa clarament en contra que Torra convoqui eleccions
Tot i que la vicepresidenta del partit, Elsa Artadi, defensava aquest dilluns que la data electoral pot ser acordada entre les forces independentistes, també deixava clar que una de les seves línies vermelles és clara: Torra no signarà cap decret de convocatòria. Sembla que la línia de defensa del president de la Generalitat quan dugui el seu cas a Europa inclourà l'argument que no va ser ell qui va posar fi al seu mandat i, per això, és imprescindible que no convoqui eleccions.
L'oferta verbalitzada per Artadi, però, és molt minsa. Un cop Torra sigui inhabilitat, el president del Parlament, Roger Torrent, disposarà de deu dies per fer una ronda de contactes i convocar un debat d'investidura. Aquest és l'únic termini que podria escurçar un acord entre formacions independentistes, perquè la resta són automàtics: dos mesos fins a la dissolució de la cambra i 54 dies més fins a la celebració de les eleccions. L'oferta de JxCat, doncs, només faria variar la data electoral per un màxim de deu dies, un debat, doncs, insignificant perquè l'interinatge seguiria rondant els quatre mesos —i faltaria sumar-hi els entre un i tres mesos que podrien passar entre els comicis i la investidura d'un nou president.
Els 'puigdemontistes', doncs, volen evitar de totes totes unes eleccions immediates per donar marge a la cerca d'un candidat, a la consolidació del partit i al desgast que podria patir ERC liderant les àrees de gestió de l'executiu i, d'alguna manera, el Govern mateix, amb el lideratge interí d'Aragonès.
El PDeCAT, ERC i la CUP marquen distàncies amb Torra
Les formacions independentistes sòcies de JxCat al Govern en discrepen en menor o major mesura, i ho fan de manera oberta. El PDeCAT, amb quatre diputats al Parlament integrats al grup de Junts, marca distàncies i creu que «hauria estat més raonable impedir que el Suprem decideixi quan han de ser les eleccions a Catalunya», segons expliquen fonts del partit a CatalunyaDiari. Donen per fet que ja és «massa tard» per aconseguir que sigui Torra qui les convoqui, però amb tot, admeten que «la potestat la té exclusivament el president». «Si no som capaços d'acordar un nou candidat, som partidaris d'anar a eleccions al més ràpidament possible», diuen.
Des d'ERC, fa setmanes que es reclama a Torra que convoqui eleccions abans de rebre la confirmació, des del Suprem, de la seva inhabilitació; una línia argumental que també defensa la CUP. Les dues forces polítiques, però, van evitar donar suport a les propostes de resolució del Parlament que, en el marc del debat de política general, exigien eleccions: evitaven així evidenciar que més d'un centenar de diputats de la cambra demanen eleccions immediates i no deixaven sol JxCat, en un posicionament acordat en el marc de les converses que s'estan produint entre les formacions per pactar una resposta unitària a la inhabilitació de Torra.
Amb tot, però, republicans i cupaires són partidaris d'evitar els quatre mesos d'interinatge i celebrar les eleccions d'immediat: si ara es convoquessin, s'haurien de celebrar entre finals de novembre i Nadal. L'acord amb JxCat en aquesta qüestió, però, és pràcticament impossible.
C's, PSC, Comuns i PP reclamen eleccions imminents
La resta de l'oposició, ja amb la CUP al marge, reclama eleccions d'una manera molt explícita. Qui ho fa, de fet, amb menys força, és Ciutadans, cosa que s'explica per la patacada electoral que podrien rebre si es compleixen els pronòstics de les enquestes, que els situen entre els 10 i els 15 diputats, lluny dels 36 actuals amb què són la força més nombrosa al Parlament. Sense defugir la petició d'eleccions, C's ha posat el focus en la cerca d'un candidat alternatiu a Torra i, pel que fa als comicis, pressiona per una aliança constitucionalista amb el PSC, que ja l'ha descartat, i el PP, que també vol evitar-la davant la seva bona perspectiva demoscòpica.
Tant el PSC, com els Comuns, com el PP van exigir en el debat de política general de la setmana passada evitar el bloqueig institucional i van demanar a Torra que convoqués eleccions sense esperar a la seva inhabilitació i, per tant, esquivant els quatre mesos de paràlisi a què sembla abocada Catalunya. Miquel Iceta, Jèssica Albiach i Alejandro Fernández van ser contundents en una petició que, tot i que podria arribar a satisfer 105 dels 135 diputats de la cambra, sembla que perd, dia a dia, qualsevol opció.