El Parc Nacional d'Aigüestortes, l'espai protegit de l'alta muntanya
Al cor dels Pirineus, el Parc Natural d'Aigüestortes ofereix una representació de tots els ecosistemes catalans de muntanya, més de 200 estanys, quatre cims que superen els 3000 metres, rius i barrancs, aigua i neu segons l'època de l'any, i la gran biodiversitat d'un espai protegit únic al sud d'Europa.
El territori d'Aigüestortes
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici reparteix el seu territori entre quatre comarques: l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Vall d’Aran. La zona de parc correspon estrictament a les dues primeres i l’àrea perifèrica afecta totes. L’accés habitual al cor del parc es fa per les dues entrades històriques: Espot (Pallars Sobirà) i Boí (Alta Ribagorça).
L'aspecte més destacat pels visitants del Parc és el paisatge espectacular, format per elements que es complementen en un seguit de pics esmolats i crestes vertiginoses, boscos frondosos i prats verds, rius d'aigües clares i d'estanys profunds. La base del paisatge la formen el relleu escarpat, conseqüència de l’erosió provocada per les glaceres que ocupaven aquestes valls, ara fa 50.000 anys.
Els ambients naturals del Parc Nacional
Els boscos pirinencs. Els vessants menys elevats del Parc l'ocupen boscos típicament centreeuropeus, amb profusió de pi roig, roures i alzines. Ha estat una zona tradicionalment explotada per la mà de l'home, convertida en prats de pastura pel bestiar. Les daines i els cabirols hi tenen els seus pastos nocturns.
Els boscos subalpins. Més amunt dels 2000 metres, la vegetació és selectiva i s'imposen els boscos d'avet i pi negre. Les espècies més característiques del Pirineu com el gall fer, el mussol pirinenc i el picot negre es refugien en aquest sotabosc.
Els prats alpins. Quan s'acaben els boscos i els arbres desapareixen per l'altitud, apareixen els prats amb espècies vegetals de cicle curt que neixen a la primavera i moren amb l'estiu. Les marmotes, els erminis i les perdius són els únics animals que poden viure en aquestes condicions extremes.
Les aigües. Fredes i oxigenades, estan repartides per tot el territori del Parc Natural en forma de torrents, aiguamolls i estanys. Acullen truites de riu, rates mesqueres o l'únic tritó.
Les roques. Les formacions rocoses que conformen els límits del parc també són un paisatge i un hàbitat en sí. Les plantes que s'hi aferren són supervivents que colonitzen les esquerdes. És el regne de les aus rapinyaires com el trencalòs, l'àliga i el voltor.
Punts d'interès d'Aigüestortes
Els Encantats. El símbol del Parc, la gran formació de roca calcària coronada per dos pics bessons. Menys conegudes i igual d'espectaculars són les agulles d'Amitges, esculpides en el granit per l'erosió del gel.
Els 3000. Fins a quatre cims d'Aigüestortes superen la xifra màgica dels 3000 metres d'altitud, tots al sector nord-occidental del Parc, a la banda aranesa. El més alt és el Pic del Comaloforno amb 3033 metres i el segueixen el Besiberri Sud, el Besiberri Nord i la Punta Alta de Comalesbienes.
Els estanys. Des dels grans estanys de l'Aran com l'Estanh Tòrt de Rius i l'Estanh de Mar, localitzats entre les muntanyes de granit fins als més amables de la vall del riu Sant Nicolau: els de Llebreta, Llong i Redó. A la ribera del riu Escrita, entre boscos de pi, avets i bedoll, hi trobem el camí d'accés a l'Estany de Sant Maurici, el més conegut.
El circ de Colomèrs. Una formació geològica d'origen glacial a la capçalera de la ribera d'Aiguamòg que conté més de cinquanta estanys de mides i formes diverses. O la cascada de Gerber, amb un desnivell de més de 100 metres.
Les construccions humanes de muntanya. Els orris o tancats de pedra seca per munyir ovelles a la vall de la Mainera. El telefèric d'Estany Gento, vestigi de la primera activitat de la indústria hidroelèctrica a la Vall Fosca i ara obert al públic. Els miradors de l'Estany, del Planell, de la cascada del Sant Esperit, del Portarró i del coll de Fogueruix. O els ecomuseus de les valls d'Àneu i Àssua, testimonis de la vocació ramadera dels prats pirinencs.
El conjunt romànic de la Vall de Boí. Un patrimoni cultural i arquitectònic de primer ordre, emparat per la UNESCO des del 2000. Un conjunt de vuit esglésies i una ermita dels segles XI i XII sota la influència de l'art romànic llombard.
Informació pràctica per visitar el Parc Natural d'Aigüestortes
Si hi aneu la meitat d'un dia, hi ha disponible un eficient servei de taxi 4x4 que des d'Espot o Boí recorre els punts més significatius del Parc d'Aigüestortes o de l'Estany de Sant Maurici. Un altre espectacular mitja de transport és el telefèric de la Vall Fosca.
En un dia sencer, és recomanable escollir una excursió o itinerari per fer a peu. N'hi ha per tots els gustos i condicions físiques així com per als amants de la bicicleta de muntanya. Des d'Espot, als estanys de Rateres i Amitges. Des de Boí als estanys Llong i Redó. A la Vall d'Aran, el circ de Colmèrs ofereixen les caminades més llargues però també les millors recompenses paisatgístiques.
Per estades de dos o més dies, és tota una experiència dormir en refugis que posa a l'abast les caminades més extremes i els punts més recòndits del Parc Natural. Aquestes rutes i travesses circulars de caràcter més esportiu que turístic són Carros de Foc, Camins Vius i Pedals de Foc, per fer en bicicleta.
Els punts d'informació del Parc es troben a Boí, Espot, Senet, estany Gento i Llessui.