Malgrat les investigacions que s'estan duent a terme durant aquestes setmanes, la Covid-19 continua sent un virus desconegut. Els científics no aconsegueixen explicar perquè el virus SARS-CoV-2 cursa de forma asimptomàtica en moltes persones. També és un misteri perquè és capaç d'abastar símptomes tan variats. Des de manifestacions gastrointestinals i dermatològiques fins a la pèrdua de l'olfacte o, en els casos més greus, pneumònies bilaterals severes que poden arribar a causar la mort del pacient.
Tampoc poden explicar com el virus pot afectar greument a la gent sana. Tot i que la malaltia ha estat especialment virulenta amb els grups vulnerables, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va advertir del gran nombre de persones joves i sense patologies prèvies mortes.
El que queda clar és que ningú està fora de perill d'un virus que ataca indistintament i afecta cada individu de manera diferent. Els científics busquen explicacions remenant possibilitats com la immunitat creuada per exposició prèvia a altres coronavirus causant del refredat comú i la càrrega viral a la qual ha estat sotmès un pacient. No obstant això, les últimes investigacions apunten que els gens també poden tenir un paper important en el curs de la malaltia.
Els gens influeixen en la gravetat de virus
D'aquesta manera, qualsevol petita variació en el genoma podria influir en la gravetat i el desenvolupament de la malaltia. Això suposa que l'estudi de la variabilitat genètica en els humans serà molt rellevant per a comprendre la diversitat de respostes davant la infecció per SARS-CoV-2.
La identificació de les persones genèticament més susceptibles de patir el virus, a través de l'anàlisi de les variacions en l'ADN, permetria adoptar per a ells mesures més severes de prevenció. No seria el primer cas de malaltia infecciosa on la susceptibilitat dels individus està influenciada per les variants genètiques de cada persona.
Per exemple, s'han identificat individus que presenten una resistència natural a VIH, causant de la sida. Un descobriment que ha permès el desenvolupament d'estratègies terapèutiques basades en inhibidors de l'entrada viral. D'aquesta forma, com succeeix amb el VIH, hi hauria persones que els seus gens proporcionarien una mena de resistència natural al coronavirus, podent infectar-se i transmetre el virus sense manifestar símptomes.