L'exdirigent de CDC David Madí definia l'expresident del Govern, Quim Torra, com a «cabra boja» que «va per lliure» en una de les converses gravades per la Guàrdia Civil en el marc de l'operació Voloh, segons publica el diari 'El Periódico'. El rotatiu assegura que l'interlocutor de Madí durant la conversa és l'empresari i president de Fira de Barcelona, Pau Relat, amb qui comenta la remodelació de Govern que Torra va fer a principis del mes de setembre, unes setmanes abans de la inhabilitació que li va imposar el Tribunal Suprem.
En la conversa amb Pau Relat, Madí considera que la decisió de Torra va ser el preu que aquest va cobrar per no posar traves a la seva inhabilitació. En aquest sentit, l'excol·laborador d'Artur Mas afirma que en aquesta qüestió el «rerefons» és «el tema electoral». Segons Madí, la voluntat de Quim Torra era celebrar les eleccions «ja», però la cúpula de JxCat —amb Puigdemont al capdavant— va imposar el seu criteri, assegurant a Torra que s'havia de «sacrificar» per «guanyar temps» per consolidar el nou partit.
David Madí explica al seu interlocutor que tot i les reticències, Torra va donar «el braç a tòrcer» allargant la legislatura «quatre o cinc mesos més», tot i que va demanar fer canvis al Govern. Uns canvis, però, que va decidir «sense pactar, passant de tot». Per tot això, l'empresari afirma que Torra «és una cabra boja i ara va per lliure».
Controlar Sàmper per deixar intacta la cúpula política d'Interior
Les escoltes del 'cas Voloh' també han revelat que David Madí volia controlar Miquel Sàmper, acabat de nomenar conseller d'Interior, perquè no canviés l'estructura política del Departament. Segons una conversa amb Brauli Duart, aleshores secretari general d'Interior, que ha publicat aquest dimecres el diari 'La Vanguardia', Madí assegura que ha comunicat que s'ha de deixar a Sàmper que «si pel que sigui perd aquesta xarxa històrica, estarà sol davant del perill».
En aquest sentit, durant la conversa amb Duart afegeix que «durarà menys que un caramel davant d'un col·legi de tontos. Que no prengui cap decisió fins que no puguem parlar a fons. Jo el que demano és tots quiets».