Magda Campins: «Potser es va pecar d'il·lús quan es va pensar que els brots no hi serien»

La cap d'Epidemiologia de la Vall d'Herbron ha proposat a Salut que els centres mèdics ajudin en el rastreig

Pla general de dues dones amb mascareta caminant per la platja d'Altafulla en el primer dia permès per sortir a practicar esport
Magda Campins opina que s'hauria d'haver previst abans la possibilitat dels rebrots. | Arxiu

La cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d'HebronMagda Campins, creu que hi hauria d'haver més de 2.000 persones que rastregin els casos de covid-19 per fer-ne seguiment i ajudar a controlar la propagació del virus. Actualment, ha dit, només hi ha 150 rastrejadors. En una entrevista a Rac1, la doctora ha assenyalat que es tracta d'una xifra «totalment insuficient», i ha explicat que fa cinc dies va proposar a Salut que els hospitals i CAP podrien ajudar a fer els rastrejos, però encara no ha obtingut resposta. «Potser es va pecar d'il·lús quan es va pensar que aquests brots no hi serien, que la segona onada seria a la tardor, i això donaria temps a preparar-se. Però no ha estat així», ha lamentat.

La cap d'Epidemiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Magda Campins, ha dit que la detecció dels casos es fa «correctament», perquè tant des dels hospitals com des d'atenció primària ara es poden fer les proves PCR. Però allò que ara realment els preocupa és el seguiment dels contactes dels casos que resulten positius. 

S'hi hauria d'haver treballat abans

La tasca del rastrejador «no és complexa», ha destacat Campins. De fet, no caldria que fossin metges ni epidemiòlegs els professionals que les realitzessin. «Caldria persones que rebessin una formació bàsica sobre què han de preguntar i quins consells han de donar», ha explicat. I ha afegit que podrien ser treballadors com ara infermeres, tècnics en salut, farmacèutics o, fins i tot, estudiants de medicina o infermeria.

  

  

400 o 500 rastrejadors la fase «forta» de la pandèmia

Comentaris

envia el comentari