La incapacitat permanent afecta moltes persones. El desenvolupament habitual de la feina es veu afectat per diferents positius, sigui per malalties, accidents o, fins i tot, per les dues causes alhora. Tot i això, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) exerceix una tasca essencial per a aquest col·lectiu, que necessita ingressos per viure i cobrir les seves necessitats.
L'INSS classifica la incapacitat permanent a diferents nivells:
- Incapacitat permanent parcial: El treballador pateix una disminució de la capacitat laboral inferior al 33%.
- Incapacitat permanent total: El treballador està inhabilitat per fer les tasques fonamentals de la seva professió habitual, encara que en pot exercir una altra de diferent.
- Incapacitat permanent absoluta: El treballador està incapacitat per a qualsevol professió.
- Gran invalidesa: A més de no poder treballar i estar inhabilitat, l'afectat necessita assistència per a les activitats bàsiques.
Requisits per sol·licitar la incapacitat permanent
L'accés a la pensió per incapacitat permanent requereix una avaluació mèdica i social per part de l'INSS. Cal complir unes condicions, com ara tenir entre 18 i 65 anys i residir a Espanya durant un període mínim de 5 anys, almenys 2 anys consecutius. O presentar un grau de discapacitat igual o superior al 65%.
Així mateix, tampoc no es pot superar el límit d'ingressos anuals fixat per a la pensió no contributiva de jubilació, que és de 7.250,60 euros.
Quines malalties donen dret a la pensió per incapacitat?
La llista de malalties per accedir a la pensió per incapacitat permanent és àmplia. S'hi inclouen malalties neurològiques com l'Alzheimer, l'artritis reumatoide i l'esclerosi múltiple, i trastorns mentals com l'esquizofrènia i el trastorn bipolar, d'ansietat o estrès posttraumàtic. A més, també hi donen dret la fibril·lació auricular i l'infart agut de miocardi, el Parkinson o l'ictus.
D'altra banda, també hi ha malalties com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn, el glaucoma i el despreniment de retina. L'artrosi, l'hèrnia discal i la fibromiàlgia també són presents a la llista.
A més, s'esmenten patologies que afecten òrgans específics, com malalties hepàtiques, insuficiències renals i pancreatitis. També trastorns del sistema nerviós com la neuropatia, o del sistema immunitari com el lupus.
Quina quantitat es rep i qui en pot ser beneficiari?
Les pensions d'incapacitat permanent varien segons la situació de la persona i la seva edat, però la quantitat mínima a rebre és comuna per a tothom. Per la gran invalidesa amb cònjuge a càrrec, són 1.448,80 euros al mes; sense cònjuge, 1.173,53 euros; i amb cònjuge no a càrrec, 1.113,88 euros.
Pensió de gran invalidesa
| SITUACIÓ | IMPORT |
| Amb cònjuge a càrrec | 1.448,80 euros al mes |
| Sense cònjuge | 1.173,53 euros al mes |
| Amb cònjuge no a càrrec: | 1.113,88 euros al mes |
Per a persones amb incapacitat total, amb més de 65 anys, la quantia és de 965 euros al mes si tenen cònjuge a càrrec. Són 783 euros al mes si no n'està a càrrec, i 743 euros si no hi ha cònjuge.
Persones amb incapacitat total amb més de 65 anys
| SITUACIÓ | IMPORT |
| Amb cònjuge a càrrec | 965 euros al mes |
| Amb cònjuge no a càrrec | 743 euros al mes |
| Sense cònjuge | 783 euros al mes |
Les persones de 60 a 64 anys amb cònjuge a càrrec reben 906 euros al mes. La quantia baixa a 692 euros si no està a càrrec, i puja a 732 euros si no hi ha cònjuge.
Persones amb incapacitat total de 60 a 64 anys
| SITUACIÓ | IMPORT |
| Amb cònjuge a càrrec | 906 euros al mes |
| Amb cònjuge no a càrrec | 692 euros al mes |
| Sense cònjuge | 732 euros al mes |
Les persones amb incapacitat permanent parcial tenen una indemnització a preu alçat. És un pagament que conté la suma global de 24 mensualitats de la base reguladora que es va fer servir per calcular la incapacitat temporal.