Els subsidis econòmics per a un treballador que es posa malalt no són fàcils de percebre. Això depèn fonamentalment de si la malaltia es considera comuna o professional. Perquè s'englobi dins d'aquesta última categoria, ha de complir una sèrie de requisits que demostrin que està vinculada a l'àmbit laboral.
Els subsidis tenen requisits imprescindibles
Per a evitar que molts treballadors atribueixin les patologies que pateixen a motius laborals, s'estableixen uns criteris que s'han de complir perquè siguin reconegudes com a malalties professionals.
En primer lloc, la malaltia s'ha d'haver contret al lloc de feina i arran del mateix. Per exemple, si la malaltia s'origina de camí a la feina, serà considerada patologia comuna. No obstant això, si la culpable és una infecció transmesa durant l'horari laboral, serà malaltia professional.
A més, aquesta patologia ha d'estar recollida expressament en la llei. És a dir, si no figura a la llista oficial de malalties professionals reconegudes per la Seguretat Social, no serà reconeguda com a tal.
Segons l'article 157 de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS), una malaltia professional és la «contreta a conseqüència d'una feina executada per compte d'altri en les activitats que s'especifiquin» en aquesta normativa «i que sigui provocada per acció dels elements i substàncies que en aquest quadre s'indiquin per a cada malaltia professional».
La llista de patologies professionals
El reial decret 1299/2016 conté les que acabem d'esmentar. Aquestes es divideixen en sis grups segons l'origen que tinguin.
Es recullen les que són causades per agents químics, físics i biològics. A aquestes cal sumar-hi les originades per inhalació de substàncies, malalties de la pell causades per substàncies i agents no inclosos i per agents carcinogènics.
Aquesta llista, que és molt exhaustiva, detalla quines són les malalties que es poden patir en feines concretes.
No obstant això, la rigidesa d'aquesta llista ha provocat queixes per part dels treballadors. I és que en moltes ocasions la malaltia que pateixen no es considera professional.
El 20% de les malalties originades al lloc de feina no estan reconegudes al quadre de malaltia professional, segons ha denunciat el sindicat UGT en diversos informes.
Tot i actualitzar-se, aquest quadre de malalties professionals amb prou feines s'ha modificat des que es va aprovar. A més, algunes patologies només hi estan incloses temporalment i no hi apareixen. Aquest és el cas del contagi de covid-19 entre el personal sanitari i sociosanitari.
Aquestes «únicament seran considerades com a malalties professionals fins que les autoritats sanitàries aixequin totes les mesures de prevenció adoptades per a fer front a la crisi sanitària», ha assenyalat UGT.
En cas que un treballador pateixi una malaltia provocada per la feina, ha d'acudir a la mútua de l'empresa, que és l'encarregada de declarar-ne l'origen professional i donar la baixa laboral a l'empleat.
Una altra opció, si l'empleat va al seu metge de capçalera, és que aquest emeti un informe de sospita de malaltia professional. Aquest document serà revisat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
Encara que sembli obvi, cal assenyalar que només estan protegits davant d'una malaltia laboral aquells treballadors que estiguin donats d'alta a la Seguretat Social. Això inclou els autònoms, que des de 2019 també han de cotitzar per malalties professionals.
Dret a una pensió econòmica
Quan un treballador està de baixa per malaltia professional, té dret a rebre assistència sanitària i també una quantia econòmica per incapacitat temporal.
L'empleat rebrà el 75% de la base reguladora des de l'endemà de la baixa laboral. No obstant això, el salari del dia de la baixa li correspon abonar-lo a l'empresa, no a l'administració.
Després de la baixa mèdica és possible que el treballador pateixi seqüeles de les quals no es pugui recuperar. En alguns casos, això pot suposar una incapacitat permanent. En cas de ser total, l'empleat no podrà desenvolupar aquesta feina, i si és absoluta, no podrà treballar en cap ofici.
Davant d'aquestes situacions, hi ha prestacions econòmiques per a pal·liar els danys de no treballar. Els pensionistes per incapacitat permanent total cobren un 55% de la seva base reguladora, mentre que els que tenen reconeguda la incapacitat absoluta cobren el 100%.
En cas que les seqüeles del treballador siguin lesions permanents no invalidants, aquest no rep pensió, però sí que té dret a rebre una indemnització, que es cobra una única vegada. El cobrament d'aquesta prestació és compatible amb el salari rebut de la feina.
La situació més tràgica es dona quan es produeix la defunció del treballador a causa de la malaltia professional. En aquest cas, la Seguretat Social estableix que es concedeixi una indemnització al cònjuge i als orfes, a més de la pensió.