Fa 25 anys que en Mohamed Aidoun Chaid, home de procedència marroquina i resident durant molts anys a Viladecans (Baix Llobregat), no va poder enterrar al seu fill d'aleshores 21 anys tal com dicta la tradició islàmica: sota terra i en direcció a la Meca. La raó, la manca de previsió per part del cementiri a l'hora de realitzar un enterrament islàmic.
Avui dia, la situació és pràcticament la mateixa a molts dels cementiris catalans i, després d'anys de «discriminació», en Mohamed demana que els musulmans no pateixin més exclusió social.
Només demana respecte
Des de l'accident del seu fill David, en Mohamed no s'ha rendit. «Jo ja no lluito per treure al meu fill d'aquí. Jo lluito per tal que els musulmans puguem ser enterrats amb respecte en un futur», explica. Segons assegura, molts d'ells paguen un segur de vida que, en cas de defunció, els acaba repatriant el cos al seu poble d'origen, on acaben descansant eternament en pau. Tot i ser una mesura fiable i molt utilitzada entre el mig milió de musulmans que resideixen a Catalunya, l'home insisteix en el fet que aquesta situació ha de canviar i demana que se'ls «respecti».
És per això que, des de la pèrdua del seu fill, en Mohamed ha arribat a enviar fins a tres escrits al Síndic de Greuges. Alhora, també n'ha enviat un altre al Defensor del Poble. Tanmateix, declara que «els polítics no han fet res».
«Tenim dret a enterrar els nostres morts segons les nostres creences»
A diferència del ritual catòlic, l'islàmic renta als morts i els col·loca en una caixa nuus i tapats únicament per un mantell blanc. Seguidament, es dona lloc a l'enterrament, en el qual es fan les oracions i es diposita el cos sota terra i en direcció a la Meca, la ciutat sagrada. No obstant això, pràcticament res del que dicta la tradició es va complir. «L'alcalde em va trobar una banyera al cementiri i vam rentar el cos com vam poder», relata. Pel que fa a l'enterro, «vaig haver de contactar amb un imam que em va ajudar a fer les oracions, perquè la funerària no tenia ni idea», afegeix. «Em van dir que no hi havia espai per dur a terme un ritual islàmic».
En Mohamed considera que la seva família va patir una «discriminació flagrant» amb el procés de comiat del seu fill, ja que ni l'Ajuntament, ni el cementiri ni la funerària van fer el possible per fer possible la voluntat del seu fill. «Tenim dret a enterrar els nostres morts segons les nostres creences», reivindica.
Actualment, el jove, que va morir amb 21 anys, descansa a un nínxol del cementiri de Viladecans, i ell no és l'únic que ha trencat amb la religió. Molts cementiris no disposen d'un espai habilitat als musulmans, encara que ja hi ha algunes ciutats que van adaptant les foses, així com el cementiri de Collserola, a Barcelona.
Va morir de sobredosi
En Mohamed va arribar a Espanya durant la dictadura franquista com a estudiant en pràctiques i, després d'enamorar-se, va formar la seva família junt la seva muller i els seus dos fills. El petit, nascut el 1972, va rebre el nom de David però no perquè així ho volgués la família, sinó perquè el registre civil no els hi van permetre. «Jo volia posar-li el nom de Daûd, però els del registre no em van deixar. Fins i tot, em van amenaçar», rememora.
El David, tot i créixer en una família estàndard i humil, va topar-se amb el món de les drogues molt aviat. Ben ràpid va conèixer l'heroïna, la causant de la seva mort. «Sempre recordaré aquella nit. Em van trucar i em van dir que el meu fill havia tingut un accident». En realitat, havia mort per sobredosi en mig del carrer.
També et pot interessar...
Buiden un nínxol erroni durant un enterrament al Bages