El Currículum Vitae és el principal document a l’hora de cercar feina. Tot i això, cada vegada que volem participar en un procés de selecció ens entren dubtes sobre com actualitzar el nostre CV, quina plantilla és la més adequada, quin model és el més efectiu, etc.
I és que existeixen nombroses opinions respecte a la millor manera de preparar un currículum. Arribats a aquest punt, molt millor que escollir quin CV és el millor, ens centrarem a valorar els diferents components i variants del mateix per crear un personalitzat i totalment adaptat a nosaltres i a la nostra recerca.
Comencem visualitzant un foli en blanc i, en comptes d’omplir-lo amb allò que suposadament ha de tenir, imaginem que la persona que el llegeix només tindrà aquella informació sobre nosaltres, haurem de reduir tot allò que som en un foli sense caure en ambigüitats o còpies d’altres. El currículum és la nostra ‘carrera de vida’, traducció literal del llatí.
Models de CV
És important tenir informació prèvia sobre quins models de currículum existeixen. I els principals són els següents:
1. Cronològic: és el model més comú i bàsic. En aquest ordenem l’experiència i la formació de manera cronològica. El solen fer servir persones que no tenen cert nombre de cursos o estudis anteriors. I, alhora, és molt comú per presentar-ho a empreses tradicionals.
2. Cronològic invers: aquest tipus de CV és com l’anterior, però a la inversa, com s’identifica el mateix nom. És a dir, la formació i experiència s’exposen de forma cronològica, però des del més actual fins al més antic. És un model que es fa servir sovint, sobretot en els darrers anys.
Amb ell es ressalta, per una banda, que els darrers llocs que hem exercit o formacions que hem realitzat són d’una especialització més gran o tenen més importància que els antics – pel qual denota que tenim afany de creixement professional –.
I, d’altra banda, és interessant si les feines més recents en les quals hem treballat o la darrera formació que hem rebut està relacionada amb el lloc de feina – cosa que demostrarem que, encara que les dades aportades no mostrin que el nostre objectiu des de sempre ha estat optar a un lloc com el de l’oferta de feina en qüestió, sí que ens estem enfocant cap a aquell treball en els últims anys.
3. Cronològic funcional: amb aquest model la informació s’organitza de forma cronològica, però separant les dades per temàtiques. És a dir, l’experiència i formació es divideix segons les àrees, per exemple, els cursos i les feines relacionades amb l’orientació laboral, i després s’ordenen per data.
És una forma de CV molt útil quan tenim cursos i feines en diferents matèries. També és molt comú per amagar una mica si hi ha hagut algun període de temps que no hem rebut formació o no hem treballat.
4. Per projectes: és semblant a l’anterior, ja que s’organitza per temàtiques, àrees o matèries, però tenen matisos que marquen les grans diferències. És una forma de presentació que destaquen les feines realitzades, els projectes concrets, més que la mateixa denominació del lloc de feina.
És molt un tipus de CV molt utilitzat, especialment als perfils relacionats amb la investigació. I classifiquen la informació depenent del projecte que s’hagi realitzat – que pot formar part o no d’un lloc de treball, havent-se desenvolupat mentre es treballava a diverses empreses... –.
5. Creatiu: al contrari que el cronològic, és un model menys extens, encara, i molt útil per presentar-ho a les empreses modernes. És molt més arriscat, motiu pel qual hem d’estar molt segurs dels components que tindrà abans de decidir-nos per ell.
Amb la resta de currículums formarem part de la majoria: el nostre CV serà un més d’entre tots els que rebran – la diferència, realment, serà la informació que aportarem –. Però, si optem per un currículum creatiu, serà un dels pocs que arribaren, ja que, encara que estan en auge, no estan tan extensos com els cronològics.
És un model amb què juguem a l’impacte, però pot ser positiu o negatiu, per la qual cosa s’ha de tenir molt de compte. Poden ser creatius amb eines d’edició com Photoshop, molt visuals, fent servir infografies. També hi ha altres presentats com a codis QR, així com es pot fer un bon CV al mateix Word i altres processadors de text menys sofisticats.
Informació necessària
També ens centrarem a les dades que incorporarem al nostre currículum:
-Nom i cognoms: generalment al principi del document
-Petita descripció: en una o dues frases podem fer una breu presentació opcional. És molt útil, per exemple, per a llocs de treball que demanin requisits molt específics. És a dir, si necessiten una persona amb disponibilitat per viatjar, autònoma i amb diversos idiomes, assenyalaríem: ‘Comercial amb disponibilitat per viatjar, autònoma i amb un alt nivell en anglès, italià i francès’.
D’aquesta manera, abans que llegeixin el CV ja els hi estem informant que som conscients d’allò que necessiten i que optem a la feina perquè tenim els requisits.
-Telèfon de contacte i e-mail.
-Xarxes socials, sobretot si és un model creatiu.
-DNI.
-Lloc i data de naixement: important si fan referència a una determinada nacionalitat o ser nadiu de cert país i si fan especial menció, per exemple, que sigui una persona jove. Tot i això, no són dades obligatòries, ja que són molt personals, però es poden fer servir si juguen a favor nostre.
-Direcció: opcional, encara que necessària si especifica que necessiten a algú que visqui a un lloc específic. Ja sigui per ser-hi a prop del lloc de feina com per tenir coneixements de la mateixa zona.
-Fotografia: generalment s’entén que un currículum ha de portar una foto. És possible que sigui beneficiós si cuidem l’enfocament i l’aparença que mostrem de nosaltres mateixos a la imatge. Tot i això, no és necessari fer ús d’aquesta, ja que pot ser discriminatori i poden jutjar-nos pel nostre aspecte.
Experiència i formació
Aquest tipus de dades són els components més rellevants d’un CV. Generalment, els organitzarem en:
-Formació acadèmica: graus universitaris, cursos de formació professional, màsters propis o oficials, etc. – especificant la data i la institució –.
-Formació complementaria: qualsevol tipus de curs – concretant la data, la institució i, opcionalment, les hores, els crèdits, etc. –.
-Experiència professional: llocs de treball exercits – esmentant la data, la institució i, opcionalment, les hores, funcions, projectes... –.
-Idiomes: assenyalant el nivell, la institució....
-Informàtica: l’apartat on especificarem si tenim coneixements de processadors de text, eines de disseny web o gràfic, editors de vídeo o fotogràfics. I, si és possible, aportant el nivell i el nombre concret de l’eina.
-Altres dades d’interès: aquí assenyalarem, per exemple, si tenim carnet de conduir, vehicle propi, la disponibilitat que tenim i, fins i tot, destacarem aspectes del nostre caràcter. En aquest apartat podria situar-se de manera ampliada la informació que s’ofereix a la ‘Petita descripció’.
Com fer un Currículum
Després de conèixer què consta un CV, ja podem generar el nostre propi. És clar, tenint en compte les cartes de referència o recomanacions amb les quals comptem – molt recomanable sol·licitar una a cada lloc de feina que hem exercit -, i la carta de presentació que s’afegirà al cos del correu si ens presentem per e-mail.
Es pot realitzar un CV de manera senzilla: només fent servir una plantilla i omplint-la de dades. O, el que és més aconsellable, podem crear un currículum propi. Si escollim aquesta segona opció, necessitarem temps per reflexionar com redactar cada informació de la manera més adequada, com determinar quins apartats tindrà el nostre document, quin model o barreja de models és la més encertada.
La creació d’un CV propi requereix dedicació, però també denota la personalitat de la persona que l’ha creat, per la qual cosa amb el temps se sol tenir millors resultats. Alhora, aquesta creació pot no ser única; és a dir, depenent de la feina, l’àrea de treball, l’empresa... s’haurien de crear currículums diferents.
A més a més, és important l’ús d’un CV genèric, els treballadors se n’adonen, ja que: no fa referència a la seva empresa, no destaca els requisits que demanen, no s’adapta ni en model ni format a la personalitat de la institució....
És clar, totes aquestes especificacions són, a priori, tedioses. Però és interessant si ens situem durant un moment des del punt de vista del treballador: que rep nombrosos currículums i un petit detall pot marcar la diferència.
Consells
Alguns consells que ofereixen diversos centres d’orientació són:
-Revisar que no hi hagi faltes gramaticals ni d’ortografia.
-Fer servir paraules claus, és a dir: ressaltar paraules o expressions en negreta que creem i que són importants per cridar l’atenció dels treballadors o en referència a l’oferta de treball.
-Ser clars i concisos.
-Una extensió màxima d’una pàgina. Si tenim una gran formació i experiència: eliminar les dades més antigues, explicar només els cursos i feines relacionats amb la feina en qüestió.
-No fer servir colors estridents o tipus de lletres no llegibles.
-I, molt important, no mentir. Entenen que no oferirem informacions falses, sí que és possible ressaltar allò que ens interessi. Per exemple: si treballem com a recepcionistes a un hotel, però busquem treball de comercial telefònic, especificar que treballem en relació amb l’atenció al client i com promotors tant de forma directa com telefònica. D’aquesta manera, hem realitzat les tasques que sol·liciten, però dins d’una feina diferent.
-És molt recomanable tenir preparades les nostres xarxes socials, portals i webs per si les revisen. Alhora, formar part de grups de feina.
-Pujar un CV genèric a LinkedIn i procurar tenir la xarxa professional actualitzada i formal. De la mateixa manera, completar les diverses aplicacions i webs de feina amb els nostres currículums.
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘CarácterUrbano’.