La vida té cops amagats. Que li ho preguntin, si no, a en Marc Gual. La vida del jove futbolista badaloní, de 25 anys, va patir un gir de 180° quan va esclatar la guerra a Ucraïna. Era a Dnipro, una de les zones més perilloses del conflicte, i necessitava sortir-ne com fos. Ara, ja a casa, l'exfutbolista d'Espanyol, Badalona i Girona relata com ha estat la seva fatídica experiència a Ucraïna.
Marc Gual, ja a casa
L’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, ha rebut aquest dijous el futbolista badaloní Marc Gual pocs dies després d’arribar d’Ucraïna, on jugava al Dnipro de la primera divisió. Gual, exjugador del Girona i l’Alcorcón, entre d’altres, va aconseguir sortir del país després de dos dies de cotxe per arribar a la frontera amb Rumania.
Dnipro és una ciutat de l’est del país situada a la vora del riu Dnièper. Durant la recepció, Gual ha reconegut que en esclatar la guerra va viure hores de “molta incertesa” i ha celebrat estar de tonada a casa amb la seva família.
«Que la guerra s'acabi com més aviat millor»
«Ara només espero que la situació de guerra a Ucraïna acabi com més aviat millor perquè els ciutadans del país no pateixin i puguin reprendre les seves vides», ha afegit.
Després de reunir-se amb el batlle i regidors del consistori, Gual ha explicat que quan van caure les primeres bombes russes sobre la ciutat de Dnipro tot l’equip es va refugiar en un búnquer de la ciutat esportiva.
Més tard, els jugadors estrangers es van reunir a casa del president del club per organitzar la manera d’arribar a la frontera amb Romania. Finalment, a les 5 de la matinada es van distribuir en diferents cotxes amb els que van arribar a la zona fronterera en unes 27 hores. «Van ser dos dies i poc però va semblar una setmana», recorda.
La sortida d'Ucraïna, un autèntic caos
Durant el trajecte cap la frontera romanesa, Gual recorda imatges de “caos” amb llargues cues a les benzineres i per comprar menjar i combois militars per tot arreu. El volum de gent era tal que en alguns trams van trigar quatre hores per recórrer un parell de quilòmetres.
Tot i estar content d’estar a casa després de l’experiència viscuda, el futbolista ha recordat que molts dels seus companys ucraïnesos no van poder marxar i que intenta mantenir el contacte amb ells per fer seguiment de la seva situació.
«Alguns s’han amagat en búnquers i d’altres a casa seva. Tots estan intentant aconseguir el màxim de provisions perquè no saben quan temps durarà aquesta situació», ha setnenciat.