Els programes de televisió són una bona eina per a donar visibilitat als efectes que la Covid-19 deixa en les persones a les quals arriba a infectar. Amb els testimoniatges dels afectats, aconsegueixen exercir una labor de conscienciació per a aquells que encara posen en dubte, no sols l'existència del virus sinó també la gravetat que suposa desenvolupar la malaltia. Per a això, Risto Mejide va comptar amb el testimoniatge de Marc Gil, un jove de 34 anys que després de contagiar-se li han quedat greus seqüeles.
Aquest jove es va prestar a explicar a 'Todo es mentira' com el coronavirus va arribar a la seva vida i les conseqüències que això ha tingut. Marc Gil treballava en una ambulància i això va ser precisament el que va provocar que arribés a contagiar-se. No comptava amb mitjans de protecció adequats i la seva exposició diària amb altres malalts de Covid va posar-li en risc fins a acabar infectant-se. «Abans no teníem EPI, ni guants, ni vestits impermeables, ni res» lamentava.
Amb evidents signes de cansament i ofegament, el sanitari relatava que va romandre dos mesos en la Unitat de Cura Intensius lluitant per la seva vida, fins que va aconseguir superar la malaltia. No obstant això, ara arrossega greus seqüeles: «El coronavirus em va provocar dues aturades cardíaques que em van afectar la parla» va confessar a Risto.
Les greus seqüeles que sofreix Marc després de superar la infecció
El temps en el qual Marc va estar ingressat va ser en un dels moments més difícils de la pandèmia, raó per la qual allò que més recorda és el terror que va sentir. «El pitjor de tot el temps que vaig estar en l'UCI va ser la por de morir, estar sol, saber què et passa alguna cosa però no saps el què, no pots fer res, la família està a casa, no poden venir a veure't» difícilment relatava pels seus problemes respiratoris.
Risto Mejide i la resta de col·laboradors no podien donar crèdit al relat escruixidor que el jove sanitari estava explicant. Un relat on va posar en evidència les seqüeles que ara sofreix després de superar la malaltia i que li han canviat la vida: «És el pitjor que he passat en la vida. Tot això m'ha deixat greus seqüeles com el parlar o el fet de caminar. Ni les mans ni les cames les sento, tinc diversos tics, disfunció erèctil, em cau el pèl... moltes coses» explicava.
Os dejamos el desgarrador relato de Marc Gil, el técnico sanitario de 34 años a quien el covid dejó terribles secuelas pic.twitter.com/bd1jIN74k3
— Todo Es Mentira (@todoesmentiratv) November 5, 2020
Però d'entre totes les seqüeles que Marc va relatar a ‘Todo es mentira’ la que més el preocupa és com el coronavirus l'ha afectat en el cervell: «Neurològicament, com em va faltar oxigen no he quedat molt bé». Cal recordar que el cervell és un dels òrgans que sofreix la invasió del virus amb més gravetat. La infecció provoca múltiples fallades orgàniques que poden acabar desembocant en malalties neurodegeneratives.
El missatge de Marc: «Si volen quedar-se com jo, que continuïn amb els ‘botellons’ i les festes»
Malgrat la dificultat que li va suposar a Marc concedir una entrevista al programa de Risto Mejide, el seu tremend esforç anava dirigit a conscienciar a la població de l'important que resulten les mesures de protecció. La distància de seguretat i l'ús de la mascareta han demostrat ser de vital importància per a evitar els contagis.
Actualment el jove confessava tenir «molta por de sortir al carrer o a veure aquestes persones que no porten protecció. És molt difícil, ho he passat molt malament» i enviava un contundent missatge a tots aquells que encara no són conscients del risc que suposa contreure la malaltia.
Nadie está a salvo de las terribles consecuencias del coronavirus. Marc, de 34 años, tiene unas secuelas terribles que casi le impiden hablar
— Todo Es Mentira (@todoesmentiratv) November 5, 2020
"Cuando empezó la pandemia íbamos a la guerra, no sabíamos cómo protegernos"#TodoEsMentira5Npic.twitter.com/jKLikUbSmC
«Per a aquests joves que es creuen invencibles, aquí no hi ha ningú que no pot passar això, si volen quedar-se com jo, que continuïn fent 'botellons', festes, sopars... que s'ho pensin bé perquè és per a tota la vida. I no sols per a nosaltres, també per a l'altra gent que es pot contagiar. No hem de ser egoistes».