Maria, una «Mare Coratge», ha mort sense la possibilitat de tornar a veure el seu fill, que va ser segrestat l'any 2014.
La dona es va convertir en tot un referent per a les famílies dels desapareguts a Mèxic. Després de la fundació del Col·lectiu de Pares i Familiars de Persones Desaparegudes de Guerrero es va consolidar com tot un símbol de lluita per combatre la qüestió del segrest.
Malauradament, els segrestos són plat de cada dia a al país americà i milers de persones desapareixen cada any sense deixar rastre. Són successos que tenen lloc en tota la nació i suposen un risc per la seva població.
Milers de famílies veuen com els seus éssers estimats s'evaporen i deixen de saber on poden estar. El cas d'aquesta dona és un dels molts que hi han tingut lloc i que continuaran si les autoritats no fan res al respecte.
Maria Guadalupe buscava el seu fill des de l'any 2014, quan va desaparèixer de la nit al dia. El seu desig era poder-lo tornar a abraçar, però el destí ha fet que aquest retrobament sigui impossible.
Maria, la «Mare Coratge» que no ha aconseguit complir el seu somni
Maria era coneguda com la «Mare Coratge» i va morir divendres passat a l'Hospital General d'Iguala sense poder complir el seu somni. L'any 2014, el seu fill Josué, de 30 anys, va desaparèixer sense deixar empremta.
Des d'aleshores, va començar la lluita i recerca per poder trobar al seu fill sa i estalvi. Durant aquests set anys, el seu afany ha estat admirable i ha fundat diverses associacions per ajudar altres persones en la mateixa situació.
Molts ciutadans s'han unit a la seva recerca, l'han ajudat i li han donat tot el suport possible. Una lluita que es va haver d'aturar a causa de la pandèmia i les restriccions de la COVID-19.
Malgrat tot el seu esforç, mai va rebre cap notícia ni pista que l'apropés al parador de Josué. A més, es va intentar posar en contacte amb les autoritats i les institucions, sense rebre cap resposta o acció determinant.
En nombrosos casos, l'associació ha denunciat el desinterès de les autoritats. L'any passat van demandar públicament que, davant la troballa d'una fossa clandestina Acapulco, no van fer res ni van col·laborar en la identificació de les restes.
El tràgic final de la «Mare Coratge »ha deixat en evidència que les autoritats no s'involucren ni es preocupen pels seus ciutadans. Després de molt buscar, investigar i lluitar, mai podrà tornar a abraçar el seu fill.
A més, el mateix dia en què Maria perdia la vida, van celebrar un acte de commemoració. Alejandro Alzines, subsecretari de Drets Humans, va oferir un discurs en el qual honrava els desapareguts i les seves famílies.
El gest no va agradar als ciutadans, ja que consideren que l'Estat només està sent autocomplaent. A més, consideren que és una forma de netejar la seva imatge i mostrar-se preocupats per la causa.
De fet, aquest acte més que commemoratiu s'ha convertit en un vehicle ideal perquè les persones afectades alcin la veu contra les autoritats. Demanen més implicació i ajudes per trobar el parador de les persones desaparegudes i evitar que passi el mateix que amb Maria.
L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va reaccionar i va sol·licitar al país que endureixi les mesures de protecció de la seva població. De moment no s'ha pronunciat cap polític, però sens dubte han de fer el que sigui per erradicar aquest tipus d'actes delictius.