Catalunya continua pendent dels avenços mèdics de Marta, la noia de Terrassa que es va cremar els ulls als Estats Units. La jove ha tornat a donar senyals a través d'una publicació a Instagram i en una nota a GoFundMe, la plataforma on va iniciar una campanya per recaptar fons i poder tractar-se que, de fet, ja ha tancat, amb 246.189 euros aconseguits.
Segons la jove, tot evoluciona bé i sembla que la catalana podria recuperar la vista. En el seu últim missatge assegura que no havia estat conscient de l'estat dels seus ulls fins ara, que la seva parella li ha descrit, ja que ella encara no s'hi veu.
L'última nota de Marta
Semblo una Fitipaldi amb la gorra i les ulleres, però s'han convertit en els meus millors amics. És irònic l'increïblement sensible que soc a la llum ara que no hi veig. Però és bon senyal, perquè encara que els meus ulls han patit molt, vol dir que estan vius.
Aquesta foto és d'ahir tornant de l'hospital. Teníem cita amb l'equip de cremades externes i la veritat és que com no hi puc veure, no tenia ni idea de la gravetat que tenien les cremades a la cara fins que en David m'ho va descriure ahir.
Els doctors em van dir que el nivell de les cremades podria haver estat digne de fer alguna operació làser i fins i tot rehabilitació per recuperar moviments facials. Així que quan em van veure, literalment no es podien creure que era la mateixa persona i que només havien passat dues setmanes.
Sempre he tingut una pell que ha cicatritzat bé i he menjat sa, el que intueixo que influeix, però a més, des que l'accident va passar, he deixat de fumar, no he posat un mil·lilitre d'alcohol en el meu cos i m´he estat alimentant amb el millor combustible.
En la meva estada a l'hospital, poques coses havia de fer, així que diverses vegades al dia em posava gel a la cara, i les cremes i antibiòtics que em van donar per la pell. També he begut tota l'aigua que el cos m'ha demanat perquè em sentia més seca que una pansa.
El resultat: uns metges súper contents amb aquest progrés; segons diuen, el més ràpid que han vist. Això em motiva molt per seguir cuidant-me i intentar que el meu nas i ulls tinguin el mateix avanç. La pell encara em pica una mica i no descarten que em surti algun herpes o ampolla més, però a partir d'aquí és superficial i la salut de la pell està fora de perill.
Pel que fa a les cremades internes que tinc a la boca, estan gairebé totes ja curades i em puc permetre el luxe de menjar amb sal. Aviat us informaré sobre l'evolució del nas, i sobretot els ulls. Però ja us avanço que dimarts vaig conèixer a la doctora especialista que va portar el meu cas, i vaig escoltar per primera vegada de la boca d'un metge que sí, que és possible, que em poden tornar la vista. Així que, de moment, tot està valent la pena. Infinites gràcies a tots vosaltres que sou els que esteu fent això possible. Si algun dia em curo, us ho deuré tot.