Marta, la jove de Terrassa que es va cremar els ulls, coneix per primer cop com els té

La catalana ha aconseguit 246.189 euros i tot apunta que recuperarà la vista

Dues imatges de la Marta, la jove terrassenca que lluita per salvar els seus ulls
La catalana ha aconseguit 246.189 euros i tot apunta que recuperarà la vista | Catalunya Diari

Catalunya continua pendent dels avenços mèdics de Marta, la noia de Terrassa que es va cremar els ulls als Estats Units. La jove ha tornat a donar senyals a través d'una publicació a Instagram i en una nota a GoFundMe, la plataforma on va iniciar una campanya per recaptar fons i poder tractar-se que, de fet, ja ha tancat, amb 246.189 euros aconseguits. 

Segons la jove, tot evoluciona bé i sembla que la catalana podria recuperar la vista. En el seu últim missatge assegura que no havia estat conscient de l'estat dels seus ulls fins ara, que la seva parella li ha descrit, ja que ella encara no s'hi veu. 

L'última nota de Marta

Semblo una Fitipaldi amb la gorra i les ulleres, però s'han convertit en els meus millors amics. És irònic l'increïblement sensible que soc a la llum ara que no hi veig. Però és bon senyal, perquè encara que els meus ulls han patit molt, vol dir que estan vius.

Aquesta foto és d'ahir tornant de l'hospital. Teníem cita amb l'equip de cremades externes i la veritat és que com no hi puc veure, no tenia ni idea de la gravetat que tenien les cremades a la cara fins que en David m'ho va descriure ahir.

Els doctors em van dir que el nivell de les cremades podria haver estat digne de fer alguna operació làser i fins i tot rehabilitació per recuperar moviments facials. Així que quan em van veure, literalment no es podien creure que era la mateixa persona i que només havien passat dues setmanes.

Sempre he tingut una pell que ha cicatritzat bé i he menjat sa, el que intueixo que influeix, però a més, des que l'accident va passar, he deixat de fumar, no he posat un mil·lilitre d'alcohol en el meu cos i m´he estat alimentant amb el millor combustible.

En la meva estada a l'hospital, poques coses havia de fer, així que diverses vegades al dia em posava gel a la cara, i les cremes i antibiòtics que em van donar per la pell. També he begut tota l'aigua que el cos m'ha demanat perquè em sentia més seca que una pansa.

El resultat: uns metges súper contents amb aquest progrés; segons diuen, el més ràpid que han vist. Això em motiva molt per seguir cuidant-me i intentar que el meu nas i ulls tinguin el mateix avanç. La pell encara em pica una mica i no descarten que em surti algun herpes o ampolla més, però a partir d'aquí és superficial i la salut de la pell està fora de perill.

Pel que fa a les cremades internes que tinc a la boca, estan gairebé totes ja curades i em puc permetre el luxe de menjar amb sal. Aviat us informaré sobre l'evolució del nas, i sobretot els ulls. Però ja us avanço que dimarts vaig conèixer a la doctora especialista que va portar el meu cas, i vaig escoltar per primera vegada de la boca d'un metge que sí, que és possible, que em poden tornar la vista. Així que, de moment, tot està valent la pena. Infinites gràcies a tots vosaltres que sou els que esteu fent això possible. Si algun dia em curo, us ho deuré tot.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Hola bellos Parezco una fitipaldi con el gorro y las gafas, pero se han convertido en mis mejores amigos. Es irónico lo increíblemente sensible que soy a la luz ahora que no veo. Pero es buena señal, porque aunque mis ojos han sufrido mucho significa que están vivos. Esta foto es de ayer volviendo del hospital. Teníamos cita con el equipo de quemaduras externas y la verdad es que como no puedo verme no tenía ni idea de lo graves que habían sido las quemaduras en mi cara hasta que David me lo describió ayer. Los doctores me dijeron que el nivel de las quemaduras podría haber sido digno de hacer alguna operación laser e incluso rehabilitación para recuperar movimientos faciales. Así que cuando me vieron, literalmente no se podían creer que era la misma persona y que solo habían pasado dos semanas. Siempre he tenido una piel que ha cicatrizado bien y he comido sano, lo que intuyo que influye, pero además desde que el accidente ocurrió he dejado de fumar, no he puesto un mililitro de alcohol en mi cuerpo y he estado alimentándolo con el mejor combustible. En mi estancia en el hospital, pocas cosas tenía que hacer, así que varias veces al día me ponía hielo en la cara, y las cremas y antibióticos que me dieron para la piel. También he bebido todo el agua que el cuerpo me ha pedido porque me sentía más seca que una pasa. El resultado: unos médicos súper contentos con este progreso, según dicen, el más rápido que han visto. Esto me motiva cantidad para seguir cuidándome e intentar que mi nariz y ojos tengan el mismo avance. La piel todavía me pica un poco y no descartan que me salga algún herpes o ampolla más, pero a partir de aquí es superficial y la salud de la piel está fuera de peligro. Respecto a las quemaduras internas que tengo en la boca, están casi todas ya curadas y me puedo permitir ya el lujo de comer con sal *yay* En breve os informaré sobre la evolución de la nariz, y sobretodo los ojos. Pero ya os avanzo que el martes conocí a la doctora especialista que va a llevar mi caso, y escuché por primera vez de la boca de un médico que sí, es posible, me pueden devolver la vista. Así que por el momento está valiendo la pena. Vosotros lo habéis hecho posible

A post shared by Marta Bustos Góngora (@stuntmanmarta) on


Comentaris

envia el comentari