La vacunació d'Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l'Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.
«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a 'Cadena Ser' la química i divulgadora científica Deborah García Bello.
Què és una trombosi?
L'EMA ha decidit obrir una recerca davant l'alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d'un coàgul de sang, anomenat trombe, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.
«Aquest trombe va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la 'Cadena Ser'.
Es tracta d'un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s'investiga una defunció i dos casos de trombes en pacients vacunats amb Astrazeneca.
Quina és la probabilitat de sofrir un trombe?
No obstant això, aquesta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombe a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d'1 entre 100.000.
«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.
Segons ha alertat l'experta, tot apunta al fet que s'aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.
Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari
Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d'ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que aquests, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s'hauria aprovat.
Aquest és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en aquest cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l'historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombes i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.
Per aquesta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l'historial mèdic dels pacients a l'hora d'inocular la vacuna d'Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en aquest cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d'Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombes.