La Fundació Arrels alerta que hi ha 1.239 persones a Barcelona que dormen al carrer. L’entitat posa el crit al cel davant d’aquesta xifra i lamenta que significa un 80% més en comparació fa una dècada. A més, assegura que entre un 13% d’aquestes persones tenen entre 16 i 25 anys. La majoria, menors procedents de països com el Marroc que s’han quedat desemparats, sense recursos, després d’estar tutelats per l’administració.
«No hi ha pisos per a 1.239 persones?», es pregunta Gemma Gassó, educadora de la Fundació Arrels en declaracions a Crónica Global. De fet, explica que en altres municipis de Catalunya fins a 40 persones es poden trobar en aquesta situació. L’entitat assegura que l'única solució és proporcionar una residència permanent i evitar mesures a curt termini i poc accessibles. «De veritat no podem tenir habitatges per a ells? Sembla que és quelcom que no està a l’agenda política», assenyala Gassó.
Agressions al carrer
L’entitat lamenta que les persones sense sostre expliquen que pateixen molts episodis de violència, des de robatoris a agressions, i que viure al carrer significa «estrès, por i tensió», de manera permanent i les 24 hores del dia. A més, lamenta que existeix certa impunitat al carrer i els afectats no denuncien perquè no tenen cap mena de confiança amb la justícia: «No pensen com nosaltres, que si ens roben o agredeixen anem a comissaria i denunciem. El sensellarisme fa que et sentis exclòs en tots els sentits».
Pel que fa a les dones, mig centenar en el cas de Barcelona, s’afegeixen les agressions sexuals. Reclamen recursos especialitzats amb perspectiva de gènere perquè puguin dormir tranquil·les. Per exemple, recorden el cas d’una dona que es va rapar el cabell perquè la confonguessin amb un home.
Un de cada deu sense sostre fa més d’una dècada que viu al carrer
Segons la Fundació Arrels, prop del 30% dels sense sostre de Barcelona porten entre sis mesos i tres anys al carrer i un de cada deu més d’una dècada. A la capital catalana, Ciutat Vella és el districte que compta amb més persones de països comunitaris, mentre que Sants-Montjüic és on porten més temps sense un sostre.