La majoria de països del món van aconseguir frenar la primera onada de coronavirus gràcies a les estrictes mesures de confinament. Entre ells Espanya, que va aplicar una de les quarantenes més dures per rebaixar l'elevada taxa d'infecció i mortalitat al març i l'abril. Però l'estratègia dels confinaments va portar, també, la ruïna econòmica.
Aquesta és una de les raons per les quals més de 2.000 epidemiòlegs i altres especialistes de diversos països han presentat formalment el rebuig al confinament com a mètode de lluita contra el coronavirus. Els professionals proposen com a alternativa que les persones menys vulnerables surtin al carrer per arribar a la immunitat de grup. Ho han fet a través d'una declaració que marca un abans i un després, la Declaració de Great Barrington, on reclamen una tornada a la normalitat per tota la població excepte els grups més vulnerables.
La seva estratègia implica arribar com més aviat millor a la immunitat de grup i superar la pandèmia minimitzant altres danys col·laterals per la salut. En el document parlen de «protecció enfocada» i demanen posar fi a les «polítiques de bloqueig que estan produint efectes devastadors a la salut pública a curt i mitjà termini». Els professionals denuncien que l'actual estratègia de superació de la pandèmia ha portat taxes més baixes de vacunació infantil, un empitjorament de les malalties cardiovasculars, menys exàmens de detecció precoç del càncer, deteriorament de la salut mental i altres efectes col·laterals que porten a un major excés de mortalitat.
El pes d'aquestes conseqüències l'està carregant, diuen, la classe treballadora i els més joves, i adverteixen que el mal pot ser irreparable. Per trobar una alternativa, posen de manifest que la Covid-19 afecta més de mil vegades més a la gent gran i als malalts que als joves, i que de fet és menys perillosa per als nens que malalties com la grip.
Per aquest motiu, estan a favor de l'estratègia selectiva de lluita contra el coronavirus, que consisteix a protegir als sectors més vulnerables i permetre la normalitat a la resta de la població. A Europa, països com Suècia van abanderar aquesta opció durant la primera onada, i a Espanya ve representada pel posicionament de la Comunitat de Madrid.
Propostes de la declaració
Els signants de la declaració posen l'accent en la injustícia que representa deixar sense escola als estudiants i tornen a destacar la importància de la immunitat: «A mesura que augmenta la immunitat, disminueix el risc d'infecció per tots, inclosos els vulnerables. Sabem que totes les poblacions arribaran eventualment a la immunitat col·lectiva, i que això pot ser assistit per la vacuna sense que depengui d'aquesta».
Els experts conclouen que l'objectiu és rebaixar la mortalitat i el dany social fins a aconseguir la immunitat col·lectiva. Defensen que és l'enfocament més compassiu perquè permet que aquells que tenen un risc mínim de mort visquin les seves vides amb normalitat, mentre es protegeix millor als que estan en un major grau de risc.
Per això proposen que la gent gran que visqui al seu domicili rebi aliments essencials i pugui reunir-se amb els membres de la família, quan sigui possible, fora en lloc de dins. Les persones no vulnerables han de poder seguir fent vida normal, recordant rentar-se les mans i quedar-se a casa quan estiguin malalts. També aconsellen obrir escoles i universitats per l'ensenyament presencial i reprendre les activitats extraescolars com els esports.