La pressió hospitalària torna a posar als sanitaris en la pitjor tessitura. Després de durs mesos lluitant contra la pandèmia i enfrontant-se dia rere dia al virus i a la trista situació de molts malalts i familiars, fins i tot emmalaltint molts d'ells, la tercera onada no els dona respir.
«Cansats, desmotivats, desbordats». Tres de les paraules que més repeteixen els professionals sanitaris a Espanya. Així se senten, i el pitjor és que no albiren el final. El pla de vacunació no avança com s'esperava i les xifres continuen preocupant i obligant les comunitats a prendre mesures i restriccions cada vegada més dràstiques. Als hospitals es torna a viure angoixa i, en algunes zones com Múrcia, Balears, Andalusia i la Comunitat Valenciana, la situació és encara pitjor que durant la primera onada de coronavirus, que va mantenir a tot el país en confinament domiciliari durant mesos.
Preocupen la incidència, la mortalitat i, especialment, la taxa d'ocupació de llits d'hospital i de llits UCI, que en alguns casos, com a la Comunitat Valenciana, ja supera el 60% del total. El col·lapse, una vegada més, obliga a desatendre altres malalts, a cancel·lar intervencions i, en alguns casos, al fet que els sanitaris dormin fins i tot en el centre hospitalari, doblegant torns.
Pànic a tornar a fer «triatge de guerra»
L'esgotament és un fet entre el personal sanitari, que a més de cansat, viu diàriament amb por. «Tinc por al fet que se'm morin els pacients», explica Javier Ortega, cirurgià general a l'Hospital del Tajo a Aranjuez i delegat sindical d'Amyts, al 'Huffington Post'. «Ara mateix no podem donar assistència a les persones que no siguin covid. I això és molt dur», afegeix. I és que el problema no és només el coronavirus, sinó tot el que es veuen obligats a posposar i deixar de costat per a fer front a la pandèmia. «Els cirurgians operem càncers; i si no operes aquests càncers, la gent es mor. Si retardes un tractament quirúrgic oncològic, la mortalitat és bestial», afegeix el doctor.
«Al març jo tenia pànic al virus. Tinc 56 anys i tenia por de morir-me, a transmetre la malaltia a la meva família. Ara ja ho he passat, ja sé el que és, ja estem vacunats i tenim mascaretes, però la població no està protegida. La por que tinc és no poder assistir a la població 'normal' que tingui un tumor, una perforació o el que sigui», confessa Ortega al mitjà citat. Assegura que el seu gran temor és haver de tornar a fer «triatge de guerra», a «dir aquest sí, aquest no». Ortega assegura haver vist morir a gent de 40 anys en qüestió d'una hora. «És depriment», assegura.
«A partir de la setmana que ve»
I el pitjor és que el doctor veu venir el pitjor. Al març va anul·lar totes les operacions quirúrgiques per a dedicar-se 100% a la Covid i ara està segur que això mateix passarà «a partir de la setmana que ve». A més, assegura al mitjà citat que no es tracta d'una predicció, sinó de ja una realitat en el seu centre: «Tornem a l'escenari de març».
Com a novetat per a aquesta vegada, el doctor apunta a trasllats a hospitals 'nets' de Covid per a realitzar intervencions programades, i baralla també possibles trasllats a l'Hospital Infermera Isabel Zendal, el polèmic centre construït arran de la pandèmia, cosa que, en paraules textuals, li posa els pèls de punta.
De fet, en el mateix sentit, Ortega ha criticat els «trasllats forçosos» al Zendal: «El descoratjament i la desmotivació són totals. No m'estranya que hi hagi crítiques, que surtin fotos de banys bruts i menjar de mala qualitat. Si en comptes de forçosos s'agafa a voluntaris, se'ls ofereix un plus, 2.000 euros al mes i punts extra, la gent aniria més contenta a treballar».
En definitiva, el seu hospital està de nou col·lapsat, com molts altres. I encara que Fernando Simón hagi assegurat que ja hem arribat al pic de la tercera onada, no tothom està d'acord. El mateix doctor Ortega el posa en dubte: «Ni tan sols és clar que estigui baixant la velocitat de creixement de contagis», deia sobre aquest tema l'epidemiòleg i portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS), segons apunta el 'Huffington Post'.
Ara com ara, el món sencer continua lluitant contra el coronavirus i els sanitaris continuen sumant crus dies als ja mesos i mesos de pandèmia, que els estan passant factura, també en l'àmbit emocional. Segueixen, així i tot, mostrant fortalesa i fent el seu treball de la millor manera possible amb l'esperança de, algun dia durant aquest 2021, poder respirar tranquils.