El 24% dels metges s'han plantejat abandonar la professió a causa de l'impacte de la pandèmia en la salut física i emocional, un 2% dels quals ho ha considerat seriosament, segons un estudi de la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges de Barcelona i les professores Núria Mas (IESE) i Judit Vall (IEB-UB). Els resultats provisionals d'aquest informe, elaborat amb una mostra de 1.648 enquestes, assenyalen que el plantejament d'abandonar la professió ha arribat al 31,7% en els metges d'atenció primària.
L'estudi, presentat aquest dijous, també indica que el 42% dels professionals se senten més cansats i menys preparats per una segona onada de coronavirus i que afronten amb més pessimisme els mesos vinents. Malgrat aquestes dades, el president del col·legi de Metges, Jaume Padrós, ha destacat que el gruix del col·lectiu manté un ferm compromís amb la professió i amb els pacients, tot i les experiències viscudes des de l’esclat de la pandèmia.
La salut física i mental dels metges empitjora
L’enquesta constata l’empitjorament de la salut física i mental dels metges a partir de diversos indicadors com la freqüència amb la qual experimenten esgotament físic i emocional, cefalees, mal d’estómac o mal d’esquena; així com capacitat per afrontar els problemes. Es comparen els valors d'abans, durant la primera onada i durant l'estiu. En aquesta comparativa s'obsrva que el cansament es va triplicar entre els mesos de març i maig i encara ara és superior al nivell inicial, segons ha exposat Núria Mas.
L’estudi detecta que hi ha determinats col·lectius que mostren pitjors indicadors de salut, com ara, metges i metgesses que treballen a l’atenció primària, aquells que van treballar a l'UCI i els serveis d’urgències i els que van decidir autoconfinar-se durant els mesos més durs de la pandèmia per protegir els seus familiars. Entre els professionals de l’atenció primària ha estat més freqüent el plantejament d’abandonar la professió. Un 31,7 % ho han considerat en algun moment, molt per sobre del 21,3 % dels companys de l’àmbit hospitalari i del 22,2 % d’altres àmbits.
També indiquen que se senten menys preparats de cara a fer front al que queda de pandèmia el 48,4 % dels metges i metgesses de primària, el 44,5 % dels professionals d’hospitals i el 34,8 % d’altres àmbits.
«Cuidar aquells que ens cuiden», element clau per garantir una bona assistència al ciutadà
Un dels aspectes més positius de l'estudi, segons les investigadores, és el paper dels equips com a elements protectors de la salut i del benestar dels metges i metgesses. Els professionals que treballen en equips on es comparteixen objectius i on existeix un «sentiment de pertinença» reporten millors indicadors de salut física i emocional que la resta, segons ha assenyalat Judit Vall.
Aquests professionals s’enfronten a menys conflictes ètics i menys estrès en la seva activitat diària, ja que les decisions i els problemes s’afronten de manera compartida. Segons l’enquesta, fins a un 31,2 % dels professionals que no compten amb el suport d’un «equip protector» afirmen que s’enfronten a conflictes ètics amb freqüència, un percentatge que baixa fins al 24,5 % entre els professionals que se senten integrats i secundats per un equip.
Padrós ha exposat algunes recomanacions que fa l'informe, principalment «cuidar aquells que ens cuiden», el que considera que és un element clau per garantir una bona assistència al ciutadà. En concret, l'informe demana reformar l’actual sistema de salut per tal de garantir la protecció de la salut dels professionals i reduir al màxim factors de risc afavorits pel mateix sistema.