De vegades, les millors experiències comencen de la manera més quotidiana. Aquest és el cas de l'Enric, un jove català que prové d'una família fornera i que s'ha dedicat al negoci de casa.
«Enric, què vols ser de gran? Forner», deia quan era petit. Sigui per vocació o no, acaba d'aconseguir un fet històric: fa el segon millor pa del món.
Enric Badia Elias és la quarta generació del Forn Elias, una fleca centenària de Barcelona. Però ara la seva història va molt més enllà, ja que ha esdevingut el segon millor forner del món, segons el certamen 'Mondial du Pain', realitzat a Nantes (França).
Amb tan sols 25 anys, ha quedat segon a un dels concursos més importants del sector. Enric era el representant espanyol i va ser vençut, només, pel Japó, quedant Itàlia en tercer lloc. El jove va afirmar que «els japonesos són pura disciplina i aprenen dels millors del món», segons 'El País'.
Però el seu recorregut no s'acaba aquí. Els sis primers classificats del concurs s'ho jugaran tot en una segona fase del mundial: 'The best of Mondial du Pain'.
Badia Elias participarà per demostrar que és el millor, juntament amb el seu equip, el seu entrenador Yohan Ferran i la seva ajudant Marta Sanjosé. Després de la seva meritòria segona plaça, Enric s'ha sincerat als mitjans.
Tot i que assegura que els concursos li agraden, el que de debò gaudeix és el seu dia a dia en el forn familiar. L'Enric és una persona perfeccionista i la seva major ambició és millorar les tècniques del pa cada dia.
Tacte, criteri i vista: els pilars d'Enric
«Fer pa és treballar amb la matèria viva», deia Enric a 'El País', mentre insistia: «Perquè les receptes surtin bé, cal tenir tacte, criteri, vista, t'hi has d'adaptar».
Així mateix, Enric va explicar que no havia tingut la sort de conèixer el seu besavi, el fundador de l'empresa familiar Forn Elias. A qui sí que va conèixer i del qual guarda bons records és el seu avi Jaume, ja mort. Va comentar que tenien una relació especial, ja que ell sempre va voler seguir amb el forn, a diferència de les altres netes.
L'avi es va sacrificar molt per l'empresa fundada pel seu pare. Era capaç de dormir damunt dels sacs de farina mentre esperava la fermentació de productes complexos com els panetons, explicava. Una altra persona imprescindible a la vida d'Enric és la seva mare, que li va ensenyar que el sacrifici té la seva recompensa.
Sempre envoltat de farina
Enric es va criar al forn, on «feia els deures, jugava amb el gat, quan podien tenir gats antídot contra els ratolins...». La secundària no la va gaudir gaire, però després va fer un cicle mitjà (CFGM). Allà va passar a ser un mal estudiant a ser el millor.
Del CFGM va anar-se'n a l'escola del Gremi de Forners de Barcelona, per seguir en cursos especialitzats a l'escola del Gremi català a Sabadell (Baking School). L'única condició que li va posar la mare per treballar al negoci familiar era que abans havia d'haver treballat en un altre lloc.
Tot esforç té la seva recompensa
El subcampió ha obtingut diversos premis abans del 'Mondial du Pain'. Es va entrenar durant deu mesos pràcticament cada dia. Durant els diversos dies que va durar la competició també havien de treballar els diversos aspectes de la producció del pa.
El primer dia, només havien de fer les masses i no en van gaudir gaire. El segon els va encantar, ho descriuen així: «Va ser bestial, com una coreografia, havíem practicat tant que ho hauríem fet amb els ulls embenats».
Uns dies emocionants, durant els quals els pares, germans, amics i parelles estaven a la grada gaudint, cridant i aplaudint. Badia Elias reconeix el privilegi que han tingut, podent preparar-se el concurs durant gairebé un any.
El jove forner creu que la seva feina està poc valorada. Ho compara amb el vi: la gent sap reconèixer un bon vi, però no un bon pa. El fet que molta gent hagi après a fer-se el seu propi pa durant la pandèmia és positiu, de manera que ho valoren molt més.