Carolina Darias s'ha reunit al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) amb les comunitats autònomes per a idear una nova estratègia sobre la pandèmia. A la reunió, s'han arribat a diversos acords per a continuar gestionant la crisi sanitària que fan evident que hi ha hagut un canvi de criteri.
La ministra de Sanitat comunica un canvi important de la pandèmia
A hores d'ara, la pandèmia ha experimentat diversos canvis que ens apropen una mica més a la coneguda com a antiga normalitat. Les mascaretes als espais exteriors han deixat de ser obligatòries i s'espera que, d'aquí a poc, aquesta mesura també s'apliqui per a interiors.
No obstant això, hi ha una altra modificació que cal tenir en compte a partir d'ara. A la reunió, els representants de les comunitats autònomes i Carolina Darias van decidir fer un gir en la gestió de la pandèmia.
Concretament, pel que fa al registre dels contagis. Així, la ministra de Sanitat confirmava que només es comptabilitzaran els casos greus i vulnerables de la malaltia.
Sota el nom de Declaració de Saragossa, resideix l'objectiu de protegir els més vulnerables, com els immunodeprimits. Es tracta d'una «fase de transició» per a controlar la covid abans que es creï un sistema de vigilància sentinella.
Es preveu que aquest sistema arribarà del primer trimestre del 2023 i que podrà arreplegar altres malalties no transmissibles. No és una opció desconeguda, ja que és el mateix sistema que es fa servir per a controlar la grip.
Segons Darias, aquest nou mètode podrà detectar l'augment de la incidència en la població general i també servirà per a fer a «la detecció precoç de noves variants i el mesurament de l´efectivitat vacunal».
Modificacions als sistemes informàtics
Aquest nou sistema per a gestionar el registre de contagis també afectarà de ple els sistemes informàtics epidemiològics actuals de Sanitat i de les comunitats, que s'han d'adaptar mitjançant una xarxa estatal de vigilància en salut pública.
Un apartat que hauran d'implantar totes les administracions per a treballar conjuntament en el control de la pandèmia. «Estarà integrada per la xarxa de vigilància nacional i de les comunitats i ciutats autònomes», explicava la ministra.
«Amb criteris coordinats d'organització, gestió i qualitat de la informació, així com la capacitat d'adaptació», afegia Darias. La ministra s'ha compromès a aportar tots els recursos humans, tecnològics i pressupostaris que calguin.
A més, es crearan equips multidisciplinaris de professionals les funcions dels quals seran vigilar i intervenir per a protegir la salut.
De moment, encara estaran vigents els mètodes de seguiment del coronavirus ja implantats «davant el risc de canvis negatius en el curs de la pandèmia».
Es tracta d'un canvi «molt ambiciós»
Sens dubte, la implantació d'aquest nou sistema de control és un dels projectes que més impacte tindrà a la sanitat del nostre país. Tal com va explicar el govern, arreplegarà les malalties tant transmissibles com no transmissibles, així com altres aspectes sanitaris.
«És un compromís molt ambiciós», confessava la ministra de Sanitat. «Inclourà malalties no transmissibles i altres aspectes, com la salut animal i ambiental», afegia. I tot «sota la mirada de One Health (una única salut)», sentenciava.
A causa de la gran envergadura d'aquest nou sistema de vigilància, el govern no té gaire clar quan s'implantarà. Per a facilitar les coses, han demanat a la Ponència de Vacunes una proposta per a valorar a la propera comissió de Salut Pública.
L'objectiu d'aquesta petició és «decidir a partir de quins elements ja es podria començar a posar en marxa», assenyalava. I amb això, «fer un seguiment dels casos vulnerables i greus».