La sessió de tarda del debat sobre la moció de censura presentada per Ciutadans contra el president del govern de la Generalitat, Quim Torra, ha començat passats pocs minuts de les tres de la tarda.
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
Ha pres la paraula, en primer lloc, el diputat taronja Nacho Martín Blanco, qui ha intervingut en representació del seu grup. I és que el torn de tarda anava destinat al fet que parlessin els grups parlamentaris i, en acabar, es procedís a la votació, «pública i per crida» com ha anunciat el president del parlament de Catalunya, el republicà Roger Torrent. Martín Blanco, que també és periodista, ha sigut la cara amable, realista, d'un grup, el taronja, que aquest matí ha parlat de convivència a tort i a dret però no ha explicat amb qui vol conviure.
El jove diputat ha refutat la consellera de Presidència, Meritxell Budó, qui, durant l'inici del debat ha considerat la moció «fraudulenta». Per Nacho Martín Blanco «aquesta iniciativa porta la veu de molts catalans, preocupats pels esdeveniments de les darreres setmanes».
«Catalunya és part del patrimoni afectiu dels espanyols»
«Els esdeveniments de les darreres setmanes» que han causat que els taronges hagin mogut una fitxa que es van negar a moure després de guanyar les eleccions del 21 de desembre de 2017 és la detenció dels 7 CDRs per part de la Guàrdia Civil i les posteriors informacions que s'han filtrat als mitjans sobre les presumptes activitats d'aquests. A Catalunya fa molt que Ciutadans fa política pensant a sortir a la premsa i basant-se en allò que surt a la premsa.
Així mateix, i en un to totalment diferent del de Lorena Roldán i Carlos Carrizosa, Martín Blanco ha recuperat el concepte de Juan Carlos Girauta, un històric de Ciutadans: «l'única manera que tinc de ser català és sent espanyol i l'única manera de ser espanyol, és sent català». També ha aixecat una mica la mirada, per sobre de la picabaralla perpetua entre independentistes i constitucionalistes, i ha assegurat que «el separatisme no és violent, la majoria del separatisme no és violent però és una anomalia que els partits separatistes banalitzin la violència».
I fins i tot ha ofert una recepta, una solució, tota una novetat per a Ciutadans: «la situació de Catalunya és fàcil de resoldre si s'abandonen plantejaments maximalistes. El diàleg ha d'estar en el marc de la constitució». Martín Blanco ha defensat el català com a llengua de tots, siguin independentistes o no, i ha acabat recordant que «la convivència ens han anat molt bé a tots. Catalunya és part del patrimoni afectiu dels espanyols i ningú té dret a prendre-se'l però el nacionalisme tampoc em pot robar Madrid, ni Sevilla, ni Santiago. Jo vull anar a Madrid i sentir-me al meu país».
«La moció de la fracassada Lorena Roldán»
I ha arribat l'hora de l'enfrontament, de la picabaralla, i si hom ha de barallar-se amb algú al parc de la Ciutadella, no és bona idea triar com adversari a Miquel Iceta, líder dels socialistes catalans. Iceta ha construït la seva primera intervenció explicant el motiu pel qual s'abstindran durant la votació. «No ens afegirem a una operació política fracassada abans de començar ni participarem en una operació publicitària del seu grup, assetjat per les males enquestes» ha manifestat l'històric polític socialista.
Vist com ha anat l'intercanvi de retrets entre Iceta i Roldán sembla que a la tarragonina no li han caigut del tot bé alguns dels titulars que li ha dedicat el socialista. Tot seguit, una selecció dels mateixos: «És d'agrair que al debat d'avui no hagi vingut ni amb fotos ni amb cartellets»; «vostès ofereixen algunes propostes que podem compartir però no diuen res del problema del procés, és més, el volen fer desaparèixer, Màgia Borràs!»; «Ciutadans ha tingut avui molts minuts de pantalla però li ha regalat una victòria al president Torra, perquè els números no donen».
Miquel Iceta ha fet sang amb el tema numèric, fins i tot demanant a Lorena Roldán que torni a l'escola «a aprendre a sumar» i, encara que no ha tancat la porta a aplicar el 155, «del 155 en serà responsable qui decideixi, conscientment, vulnerar la legalitat», no ha estat prou perquè la líder tarragonina de Ciutadans li allargués la mà i es pogués albirar una guspira d'unitat constitucionalista.
Roldán, amb un to de falsa èpica de qui ha descobert la lluita contra el nazisme jugant als videojocs, ha assegurat, com si tingués a Hitler davant i no a un possible soci com és el líder socialista, que «ens estem jugant la convivència, la llibertat i la seguretat dels catalans i això està per sobre de les ideologies. Aquí no hi ha cabuda per a les equidistàncies i quan vostès donen suport al separatisme, estan anant contra els catalans». I tot això recordant els «explosius i plànols per assaltar al Parlament» que fa ben trobada la definició de Roldán de la líder dels Comuns, Jessica Albiach, quan es pregunta si la tarragonina viu a Catalunya «o en una pel·lícula de Tarantino».
Iceta ha dit prou i la rèplica ha sigut contundent: «aquesta és la moció de la fracassada Lorena Roldán»; «què haguessin dit vostès si jo hagués anat a la Via Catalana per la Independència de 2013?»; «escoltin, mirin, ja sé que això dels números no se'ls hi dóna bé, vagin a l'escola a aprendre'n, però és que la suma d'aquesta moció, fins i tot si nosaltres votéssim a favor, no surt, així que no enganyin més»; «no diguin als catalans que la llibertat, la convivència i la tolerància depenen d’una moció de censura fracassada».
Jessica Albiach, portaveu d'En Comú Podem, ha començat la seva intervenció batejant la moció com a «#mocióFake» i li ha demanat a Miquel Iceta que «no s'enfadi, no val la pena». Els independentistes han mostrat un perfil molt baix, En Comú Podem ha parlat del seu llibre, com diu aquell clàssic, i Ciutadans s'ha barallat amb un possible soci, el PSC, mirant de mantenir fidelitzat el milió de vots del 21 de desembre de 2017. En resum, la convivència, «la moció de la convivència», no és possible.
