Meritxell Serret va organitzar un acte a Brussel·les on es van reunir unes 40 persones, però no hi van assistir ni Carles Puigdemont ni Toni Comín, per «examinar» el judici als polítics independentistes empresonats i el «conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol». A més, va quedar patent que existeix una diferent visió jurídica entre els que estan a presó, com Carme Forcadell, i els que estan a l’«exili».
Divisió jurídica entre empresonats i exiliats
L’acte es va dur a terme el passat dijous 3 d’octubre a la tarda i, segons ‘Crónica Global’, un dels assistents va explicar que «va ser un acte sense encant, amb no més de 40 persones, la majoria catalans convençuts que treballen en les institucions europees i amb molt poca presència de mitjans de comunicació i estrangers». A més a més, també va opinar dient que «sembla que el tema interessa menys, encara que pot ser que hi hagi un repunt quan surti la sentència del Suprem».
Per altra banda, va ser visible la diferència entre els enfocaments jurídics dels qui estan a presó i dels que van preferir l’«exili» després del referèndum de l’1-O. Segons han explicat juristes que treballen a Brussel·les, «cada advocat té la seva estratègia i difereixen. I per descomptat, a la defensa de Cuixart no li interessa en absolut contrastar la posició del seu client amb la de Carme Forcadell», qui va perdre el recurs sobre la seva presó preventiva davant el Tribunal d'Estrasburg.
Així, l’advocat suís Olivier Peter, sembla que basa la seva defensa presentant Jordi Cuixart com un «màrtir», argumentant que va ser despenalitzada l’organització de referèndums i, per tant, existeix «una violació de drets fonamentals que afecta la concepció dels drets de tota la Unió Europea», mentre que altres acusats es desmarquen d’aquest tipus de discurs de confrontació.