La menja dolça pròpia del dia de Pasqua Florida a Catalunya està documentada, almenys, des del segle XV. Es tracta d'un pastís que la tradició mana que els padrins han de regalar als seus fillols. Antigament, els pastissos es feien d'una forma casolana, en forma de tortell, i amb pasta de pa enriquida. També s'hi posaven ous durs, un per cada any del xiquet a qui li era regalada. Era un tortell circular amb una massa semblant a la del pa, però més ensucrada, feta a partir de farina, ou i sucre, amb ous de gallina incrustats.
Els ous com a símbol de fertilitat
Menjar ous per Pasqua no és una tradició únicament catalana, sinó que és una pràctica molt estesa a molts pobles d’Europa, on a més hi ha el costum de buidar, pintar i decorar aquests ous. L’ou és el símbol de la fecundació i la creació en quasi totes les cultures. En aquest sentit, es creu que els ous es posaven en els àpats de Pasqua per simbolitzar la fertilitat de l'any.
Les mones tradicionals també s'adornen amb ous. Ous, evidentment, de gallina, no de xocolata, i antigament se'n posaven tants com anys tenia el fillol. En aquest sentit, la tradició diu que fins a dotze, ja que a partir dels tretze anys ja no se’ls regalava la mona. Aquests pastissos podien tenir formes diverses, sovint d’animals o antropomorfes i en alguns casos l'ou es posava a la boca de la figura o de l'animal.
La «munna» com a obsequi
Etimològicament, tot indica que la paraula «mona» prové de l’àrab antic, en el que «munna» significa «obsequi», un tribut d’arrendament de terres que es pagava durant l’antiguitat amb coques i ous durs. Existeixen altres teories que defensen que el mot prové del llatí «munda», que vol dir «neta, bonica» i de «mundum», com una «panera adornada i plena d’objectes».
Els moriscs ja regalaven mones als seus senyors per celebrar que el període d'abstinència havia acabat. Actualment, tot i el pas dels segles, arreu dels Països Catalans continua sent costum menjar algun tipus de coca o pastís exclusiu de Pasqua, sovint de noms particulars. A Mallorca, empanades; formatjades a Menorca, o flaons a Eivissa.
També s'atribueixen diversos possibles orígens a aquest costum de Pasqua: de les «muníquies», celebracions gregues dedicades a Artemísia; de les «pascorals», festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de la festa cèltica de Beltene, celebrada el primer dia de maig, quan s'ofrenaven tortells rematats amb ous.
Les mones de Pasqua, avui
A finals del segle XIX les mones comencen a canviar. S'hi posa xocolata procedent d’Amèrica, i és en aquest moment quan la tradicional forma de la mona es vol fer més atractiva per la vista i el gust de la canalla, aprofitant els nous dolços que cada cop són més assequibles i donen més possibilitats creatives. Es perd la senzillesa inicial i les presentacions són més complexes. També es decoren amb fruita confitada i ous i altres figures fetes amb sucre i plomalls.
En l'actualitat, les mones de Pasqua s'han convertit en veritables construccions de rebosteria que enamoren a petits i grans. A part del canvi físic que ha patit la mona tradicional, també ha experimentat canvis en la seva simbologia. Antigament, l’arribada de la Pasqua representava el retorn a la llibertat de menjar després d’haver passat la Quaresma, una època de reflexió i penitència.
En ple segle XXI, aquesta tradició ha perdut el caire cristià i ha adoptat una nova simbologia molt actual: les figures de xocolata que coronen els pastissos, acostumen a representar famosos del món de l’esport, personatges de sèries infantils o de pel·lícules que els infants coneixen.
La mona s'ha de menjar al defora
En moltes zones del Principat, però sobretot al sud, a la Catalunya Nova i també al País Valencià, avui en dia està molt arrelat l'hàbit a qualsevol edat d'anar a menjar la mona en grups d'amics al camp, coincidint generalment amb els primers dies del bon temps. L'àpat té com a postres la mona i es sol acompanyar d'una caminada posterior per l'entorn escollit. Aquest costum serveix per pair el dinar i per acomiadar-se de les vacances de Setmana Santa en un dia que acostuma a ser primaveral.
